Partida Rol por web

Les llums que rodegen en Tofol us permeten a tots veure amb més claredat l'habitació. Mentre aquestes oscilen amunt i avall amb una gracia felina van iluminant racons i cantonades. Es tracta d'una habitació totalment quadrada, deu fer uns 4x4 metres i tal com la Syndra i la Marieta han vist, al mig hi ha una capsa de pedra ancorada al terra. Té aspecte de tractar-se d'un antic magatzem o armeria, hi ha marques d'haver-hi hagut lleixes i armaris a les parets, alguns claus o restes de fusta ho demostren. Segurament l'habitació va ser desmuntada quan es va abandonar la torre. Només hi va quedar aquesta caixa. Clavada a terra i massa pesant per ser transportada. 

De l'habitació no hi ha cap altra sortida que per on heu entrat.

Et fitxes que al pany de la caixa hi ha un petit mecanisme que sembla activar alguna cosa a la paret, on hi veus uns foradets. Aquí hi ha clarament una trampa. Segurament al intentar obrir pels foradets de la paret sortiran uns dards que es clavarien sobre la persona que està intentant obrir la capsa.

No sembla haver-hi cap tipus de trampa. Et dona la sensació que tens via lliure per entrar a la sala i obrir la capsa.

- Tofol... No sóc jo qui es posa de mal humor per una mica de pluja i alguns trons... No necessite tots aquests luxes per ser feliç... Amb una mica de menjar, amb terra sota els meus peus, amb el so dels animals i calor al meu llit us ha prou ... i, a més, no acostumo a tindre problemes per trobar calor i companyia al meu llit, ¿o ja ho has oblidat?

Vaig sospirar quan finalment la porta es va obrir, contemplant el lloc amb curiositat. Hi havia alguna cosa que no m'agradava, una estranya sensació que em deia que les coses no podien ser tan fàcils i que havia d'haver trampa en algun lloc...

- Sí, el millor serà anar amb compte... No sabem què poden amagar aquestes portes i tampoc sabem per què van abandonar aquest lloc... Estiguem atents i anem amb compte ...

No sembla haver-hi cap tipus de trampa. Et dona la sensació que tens via lliure per entrar a la sala i obrir la capsa.

-Bona feina pero el Tòfol té raó. Feu un bon ull abans d'entrar.

- A les seues ordres capitá grandot! -va riure la Marieta, de molt millor humor des que havia conseguit obrir la porta.

Es va endinsar en l'habitació amb els ulls ben oberts, fent la furoneta per tot arreu amb molt de compte mentre la Syndra clamava al seny, encara que podia veure a l'oscuritat les llums de Tòfol van ajudar a la feina. I no va veure res massa rellevant fins que va ficar els ulls en la capsa central.

- Uo, quina caixota més interessant! -es va acostar amb emoció preparant les eines per obrirla, però en quan va fer un ull va arrufar el nas i les va amagar, inspeccionant millor- Ep! Ací passa alguna cosa...

Va alçar el cap, pensant i va assenyalar una paret, en acabant va fer un bot per acostar-se.

- Ací está la trampa, si l'intentara obrir, a fer la mà Marieta! -va somriure dibuixant a l'aire la trajectoria que faria el que eixira d'eixos forats al mur- Segur que son dards enverinats o alguna cosa així de rebuscada. Deu haver alguna cosa de prou valor ahí dins per prendre tanta molèstia... no creieu?

Jarnut era a punt d'entrar per la porta quan la Marieta va anunciar que, efectivamente, sí que en hi havia una trampa. El guerrer es va aturar, disimulant com si mai no s'haguera bellugat y va esperar a veure si la hàbil mitjana podia desactivar la.

-Creus que pots desacitvar la, Marieta?

Mantenir el sortilegi requeria de tota la seva concentració. Era prou difícil perqué la magia era així, no era com cantar, tocar el llaüt o aixecar les faldilles a les noies. No era molt bo amb la magia però prou bo per fer un parell de trucs per deixar bocabadats als babaus que anaven al seus espectacles. Na Marieta va fer coses que només podien fer les Rabosa de tota la vida i va trobar un mecanisme que anava de la capsa a la paret. En Tòfol va sospirar aliviat. Si no hagués estat pel seu avís na Marieta, una criatureta impulsiva, podria estar ferida, o morta.

Ja començava a suar per controlar els llums dansants quan va gemegar i els hi va dir

- Ràpid, no crec que pugui mantenir els llums encesos per molt de temps. Pots desarmar el mecanisme sense fer-t'hi mal? Si no podriem mirar de trobar portes secretes. Aquest es un lloc massa gran i l'espai está més desaprofitat que un Tòfol fora femella.

No volia contestar a na Syndra ho perdria la concentració. Aquest cabells besats pel foc eren una constant font de desconcentració. Hauria d'esperar pacientment fins que la feina estigués feta.

- Bò... -es va rascar rere l’orella mentre pensava- podria intentar-ho, sí. Però si algú fica un escut enmig la trajectòria millor, no voldria acabar com un formatge d’eixos de foradets que li agrada tant als meus germans.

Va treure de nou les eines.

- Ma que han eixit bones... -va xiuxiuejar mentre les remenejava a les mans- Vinga va, que hi ha que aprofitar la claror.

Va esperar que algú fera moviment per desarmar la trampa.

- Marieta vés amb compte. Si com dius hi ha un parany així de perillosa hem de dur cura.

Vaig mirar als meus dos companys mentre buscava per l'estada alguna cosa que poguéssim utilitzar com a escut, tal com ens havia dit la Marieta.

A l'habitació no hi ha res que et pugui servir, però ten recordes del campament que heu vist a la sala principal. Allà hi havia una banc de fust que et seria fàcil fer servir per cubrir el que sembla que són els disparadors de la trampa.

Va aguardar a que poderen cobrir els forats d'alguna forma efectiva i després s'acostà a la caixa.

- A veure a veure... -va triar un parell de ferramentes amb gracia i mirà les ranures amb diferents ànguls- Anem allà!

Esperava que res no fes clic a destemps.

- Jarnut, ajuda'm a portar el banc de fusta de l'altra habitació. Amb ell podrem intentar tapar els disparadors de la trampa. 

Vaig esperar a que m'ajudara a portar-lo cap a aquesta habitació

Els llums es varem apagar en quan en Tòfol va perdre la concentració. Esbufegava cansat només per conjurar uns llums, que com a molt els podia mantenir 1 minut amb sort. No, això no era apropiat per la tasca de precisió que havía de fer na Marieta, així que va tornar a encendre l'espelma a la foguera i la va portar cap a l'habitació. Va posar-la a un lloc on no molestara massa a na Marieta i mirant-la molt seriós li va dir

- Si veus que és molt perillós no ho facis, és millor ser pobre però viu. Amb qui en ficaria jo si et passés res, eh? Encara me queden contar moltes històries dels Rabosa, així que res de fer es bàmbol.

Na Syndra li demanava ajuda a en Jarnut i en Tòfol va somriure amb malícia mentre deia.

- La parella que fa feina unida permaneix unida. Crec que d'això es pot fe una cançó, una de ben romàntica. De les que fan bategar els cors de les taverneres. Us don una mà o això és una festa només de parella?

- Tira i ajuda'ns. Com més mans siguem millor i sé bé la destresa que tens amb elles ... Utililiza-les per a altres coses i així està nit et recompensaré...

La Marieta, amb molt de compte, estira el cable que fa de disparador fins a tal punt que obliga a tots els que esteu a la sala aguantar la respiració. La Syndra i en Jarnut aguanten el banc de fusta contra la paret, tot i que al no haver vist la trampa abans tenen por que no hi hagi algun altra disparador que no han vist. La Marieta tanca els ulls i amb un tall sec deslloriga el cable. La trampa s'ha desactivat perfectament. Llavors no li és difícil remoure amb l'espanyaportes i fer saltar els candau.

Al obrir troba dos saquets dipositats a dins la capsa. En el primer sac hi ha algunes monedes d'or (50), un parell de perles (valorades en 100 gp cadascuna), una poció d'un color blavós (dirieu que es tracta d'una poció de curar ferides) i una diadema de cuir amb una serie de pedres incrustades. Les pedres que té no semblen tenir molt valor, però al agafar-ho noteu que aquesta diadema deixa anar una aura que suposeu que és mágica.

Al segon sac hi ha centenars de claus, de totes les mides i formes, barrejades sense cap ordre. O bé l'antic senyor de la torre era coleccionista de claus o bé l'agutzil de tota la contrada va pensar que això era un bon racó per guardar les claus de varis pobles.

En Tòfol va mirar-se las mans amb expressió aterrada. Va negar vigorosament a na Syndra. Com se li havia acudit aquesta idea tan terrible? Fer esforç físic? Ell? Espanyar-se les mans? De cap manera!, això de moure bancs era cosa de guerrers, ell necessitava les mans perfectes i suaus pel seu art. Amb veu de disculpa li va dir

- Les meves mans son els meus tresors i no puc carregar mobles, imagina't que se'm fan mal bé. Quina desgràcia!, ja no podria tocar els meus instruments. No, no, això és per en Jarnut que té les mans dures i resistents.

Na Marieta se les va arreglar per obrir la capsa sense problemes. Les Raboses eren difícils d'aguantar però dominaven la seva professió. Va somriure i li va dir

-Veus, amb la meva inspiració pots ser útil i tot!. Molt bé, molt molt bé. Que et sembla si guardes tú tot aquest tresor? T'ho dic per a que no tenguis que ficar les mans a la meva butxaca. - Li va picar un ull mentre començava a mirar les parets - Creieu que poden haver portes secretes? Quantes claus, no ens avorrirem de cercar la clau correcta no.... Venga, prou de xerrameca, vaig a veure si en trob de portes secretes.