Partida Rol por web

Finalment havíem sortit, el dolç aroma de terra humida i el vent sobre el seu rostre calmaven el seu esperit.

Va mirar al el bard i va sospirar alleujada al contemplar com obria els ulls.

- Gràcies a Termisi... Com estàs Tòfol? T'agrada mantenir-nos en suspens perquè estiguem pendents de tu... Oi?

Va dipositar un dolç petó a la galta i el va ajudar per poder-se moure. Després va mirar a Marieta i va assentir.

- Si, hauríem de buscar un lloc on pugui descansar i puguem tractar millor les seves ferides. Algun sabeu on hi ha alguna taverna? I tot i així, no baixeu la guàrdia...

Janrut va antendre les ferides i va empassar se el dolor abans d contestar a la Marieta.

-Estem a només tres dies de Australk. Hauriem d'allunyar nos d'aquesta maleida ruina i recuperar nos abans de continuar pero jo no em desviaría. La nostr feina es important. Amb les cures necessaries Tófol estarà recuperat demà mateix.

A fora l'Elska s'acosta a vosaltres. 

-Jo marxo cap a la muntanyes...cap a casa...però hi ha una cosa... El casc... la pedra.. l'he de tornar a la meva gent.

Arrepenjada contra la paret de la cova mira a la Syndra amb pena.

- Ai Elksa... -Marieta es va mirar a la nana amb cara preocupada- I estàs prou be per moure cap a les muntanyes?

Es va girar cap a la seua amiga Syndra també amb cara de llastimosa.

- Deurie'm...

- A mi no em preguntis... És una cosa que hem de decidir entre tots. De tota manera, el més essencial ara és que en Tòfol descansi i intentar que les seves ferides curin bé. Això de no llançar-se a la mort... Bé, crec que això és una feina molt més complicada...

-Doncs decidiu-ho ja! - diu enfadada - la meva gent m'espera i a aquestes hores les patrulles d'Australk ja deuen haver assaltat un altre poble de les muntanyes. Jo he de marxar... i he de marxar amb el que vaig venir a buscar...

Marieta va sospirar del tot cansada.

- Syndra... - va dir mirant-la quasi suplicant- Et vaig donar el casc perque vam quedar entre tots que li faries un ull per veure que no era, maligne, destructiu, màgicament endiablat, la joia del purgatori ni cap d’eixes coses endemoniades i que després li’l tornariem... si no el vas a analitzar hauriem de tornar-lo, no és nostre i no m’agrada gens faltar a la meua paraula. A banda, hem de continuar i descansar.

- Bé, dóna'm uns moments que comprovi ara si té alguna maledicció... Tenir cura de Tòfol un moment...

Va demanar el casc per poder realitzar l'encantament per detectar màgia sobre aquell objecte i així poder conèixer si hi havia alguna maledicció ...

Es va concentrar en el casc per intentar discernir alguna cosa sobre ell.

En Tòfol obrí els ulls i es va veure penjat com un xoriço d'uns braços forts. Ara ho recordava, l'havien tornat a pelar per fer tot això que sabia que no podia fer, per exemple entrar en un combat cos a cos. Ell era un covard, ho sabia i no l'importava un be negre, però no podria suportar el que qualcú fes mal a la petita gnoma, a l'intrèpid guerrer o la sensual druida, per ells feia aquelles bestieses.

En Tòfol somrigué i li digué a na Syndra - Per estar entre els teus braços valdria la pena rebre mil ferides....a més se't posa una cara de lo més sexy quan estàs preocupada. Deixau-me en terra, m'estic marejant d'anar penjat com si fos un enfilall de butifarres.

Les cames li van fer figa i es va seure sota un arbre mentre tancava els ulls i xiulaba una tonada alegra, la mateixa empleada amb na Marieta i va sentir com les forces li tornaven, al menys les suficients per poder caminar tot sol. En acabar va somriure i va dir - Ja estic molt millor.... això si que es sent com si fos vida....

Llavor na Elska va tornar a rondinar, com sempre, i en Tòfol li digué de mala gana. - Si el casc es segur que se l'endugui d'una vegada, coi de casc....quasi ens pelen dues vegades i tu no has fotut ni brot i només que demanes i demanes... ets pitjor que els recaptadors d'imposts..... T'hem salvat la vida i no fas més que exigir..... coi de casc dels pebrots. Només necessit una bona jerra de vi, un bon llit de plomes i la companyia d'una dona, o dos, o tres pentura.... en coses de dones no n'hem de mirar les matemàtiques

Després d'uns instants de concentrar-se en el casc i no detectar res en ell l'hi va llançar a la nana.

- Aquí el tens, tot teu... De res.

Llavors va tornar la seva vista al bard i va somriure amb certa dolçor.

- M'alegra que tornis a ser tu... Si, pel que fa arribem a una taverna et deixarem amb les teus dones, a veure si així et fan entrar en raó... - Li va picar l'ullet divertida.

La nana es mira el casc i ressegueix la pedra incrustada amb la punta del dit.

-Moltes gràcies...Que el camí us sigui lleu. Ha estat un...Bé. Gràcies.

Deixa anar un somriure a la Marieta i es dona la volta. Amb l'ajuda de l'espasa d'un dels goblins a mode de pal, comença la seva lenta, i coixa, marxa, cap a les muntanyes. 

Marieta va tornar el somriure a la nana.

- Tingues un bon viatge de tornada Elska. 

Es va despedir movent la mà dient adeu i després es va girar cap als seus companys acostant-se al Tòfol, picant-li la galta li va dir: 

- Tòfol no ens dones més ensurts d'aquestos, eh? Que a veure on trobem altre bard tan divertit -es va remirar a la resta, semblava contenta- Què, anem movent xicons? Jo també vull un llit mollet d'eixos i alguna cosa calenteta per plenar la panxa, les dones totes per al Tòfol. 

En Tofòl somrigué amb aquell somriure entre entramaliat i inocent i li va dir a na Syndra

- Però si me'n anés amb altres dones tú passaries molt de fred, et podries refredar, i hauria d'esgotar els meus encanteris només en alleujar el teu refredat, i els meus encanteris són escasos i molt sol·licitats, així que, pentura tindràs sort, i de totes maneres, amb tú ja tinc dues dones, una d'elfa i una d'humana..... a més, qui m'ha rescatat dels braços de la mort i medeix més d'un metre???? - va dir picant-li un ull a na Marieta mentre s'arronsava d'espatlles i li deia

-No sé, però sempre m'ha agradat estar al centre de l'acció i acaparar els llums a l'escenari, i si per tenir-ho m'he de deixar mig punxar com si fos una broqueta doncs benvingut sigui...a més, t'he donat l'oportunitat de que em facis el boca a boca....ayns.... - rigué amb una rialla contagiosa i va dir - prou de punxar-nos, a la primera jerra de vi convid jo!

I així, amb l'olor a humitat inundant l'ambient i el sol apareixent per l'horitzó els quatre aventurers van agafar el camí altre vegada cap a Australk. Deixaven endarrera una torre d'altres temps, una nit de tempesta i una nana misteriosa de les muntanyes, però sobretot deixaven endarrera les anécdotes de una nit plena d'incidents. 

La pròxima taverna estava a menys d'un dia de camí. Si s'afanyaven tot allò que els hi venia de gust els estaria esperant allà. També un merescut descans i un dia menys per arribar a la capital del nord-oest, on els esperava una reunió amb el gremi de mercaders sobre la possible pau amb les tribus de la muntanya.

Però això ja és part d'una altra història.

Fi