Partida Rol por web

Inauguro la secció... ja he fet el personatge i queda així:

Nom: Christoff Romuald

Atributs:

STR 15+2+1=18 (+4)

DEX 9+1=10 (+0)

CON 15+1=16 (+3)

INT 9+1=10 (+0)

WIS 10+1=11 (+0)

CHA 13+1=14 (+2)

Humà (+2 a str, +1 a la resta; size: medium; movement: 30 feet; lang: common)

Fighter: +1 a str; combat expertise: +1 attack bonus, 1d6 martial damage dice; fighting style: protector; Parry

Maneuvers: Protect

Background: Knight (Skills: Knowledge (heraldry), Knowledge (warfare), Persuade, Ride)

Specialty: Defender (Shield bash)

Equipment: Chain mail, shield, long sword, hand crossbow, 20 bolts, adventurer's kit, 29 gp

Hit points: 13

Armor class: 17

Speed: 25

Hit dice: 1d10

Initiative: +0

Weapon: Long sword: Atk +5, dmg 1d8+4

Ja miraré de fer una descripció i història del PJ, depenent del transfons de la campanya... però tinc clar que és del Sacre Imperi Romà, del land de Baviera, Turíngia o Brandenburg.

Et poso un avatar, que almenys vegi algu diferent -_-U

Els altres encara res?

En Godai crec que está malalt, pero en Muni no ha mirat re de re?

STR 9+1=10 (0)

DEX 15+2+1=18 (+4)

CON 11+1=12 (+1)

INT 15+1=16 (+3)

WIS 8+1=9 (-1)

CHA 13+1=14 (+2)

Humà (+2 a dex, +1 a la resta; size: medium; movement: 30 feet; lang: common)

Rogue: +1 a dex; combat expertise: +1 attack bonus, 1d6 martial damage dice; skill mastery.

Rogue Scheme: Scout (Skills: Knowledge (nature), Disable device, survival, Sneak); Improved initiative; Sneak attack

Skill trick: Feint

Background: Spy (Skills: Disguise, Listen, Search, Bluff)

Specialty: Custom (First Strike)

Equipment: Leather Armor, Rapier, shortbow, 40 arrows, adventurer's kit, climber's kit, disguise kit, thieve's tools, 4 gp

Hit points: 7

Armor class: 15

Speed: 30

Hit dice: 1d6

Initiative: +8

Weapon: Rapier: Atk +5, dmg 1d8+4
Shortbow: Atk +5, dmg 1d6

No entrava al foro des de nadal em sembla. Pero com diuen, l'ho bo es fa esperar:

STR 15+1+2=18 (+4)

DEX 13+1=14 (+2)

CON 15+1=16 (+3)

INT 8+1=9 (-1)

WIS 11+1=12 (+1)

CHA 9+1=10 (0)

Humà (+2 a str, +1 a la resta; size: medium; movement: 30 feet; lang: common)

Barbarian: +1 a str; combat expertise: +1 attack bonus, 1d6 martial damage dice; rages 2/dia, +2dmg; iron hide; reckless attack

Background: Thug (Skills: gather rumors, intimidate, spot, use rope; Trait: Bad reputation)

Specialty: Polearm master (Polearm training)

Equipment: Scalemail, Halberd, Longbow, 40 arrows, adventurer's kit, climber's kit, grapling hook, 2gp

Hit points: 15

Armor class: 16 (scalemail) / 15 (en pilotes)

Speed: 30

Hit dice: 1d12

Initiative: +2

Weapon: Halberd: Atk +6, dmg 1d12+4
Longbow: Atk +4, dmg 1d8+2

Un barbar? A veure com justifiques el teu PJ XD

Acaba essent un tiu que carda osties, pero si l'etiqueta representa un problema faig una altre cosa

Pregunto que quina justificació te ...

M'esta molt be que acabis foten osties, però com es que un cavaller de les creuades te un mètode tan primitiu de lluitar i està tan vinculat a una naturalesa animalesca i salvatge.

Ja saps, es un joc de rol i aixo ... no un videojoc on ens posem un nick absurd i nem a grindejar un quest fins que surti un item violeta.

Bé, ja he elaborat una "petita" història sobre el transfons del meu PJ, al qual he canviat el nom per Ulrich von Thüringen ja que l'altre no estava prou d'acord amb els seus orígens. Com que encara no sé ben bé ni on ni com comencem, la part final de la història ja la retocaré en un futur.

Ulrich va néixer a Tonndorf, un petit llogarret a mig camí d'Erfurt i Weimar, les dues principals ciutats de Thuríngia, a l'any del Senyor de 1073. El seu pare, Conrad, era el senyor feudal d'aquelles terres, i va arrufar el nas al veure que el fill que venia al món era el quart fill mascle, sense que encara hagués arribat cap filla que pogués prometre's amb el primogènit del poderós senyor d'Erfurt. Rudolf era un home pràctic, però ambiciós, que sabia que l'única manera que tenia de guanyar estatus era mitjançant la unió dinàstica amb els seus veïns més poderosos... o amb la guerra. Però en aquella època semblava que no hi hagués d'haver cap conflicte que li permetés moure fitxa en aquest sentit.

Però els camins del Senyor són inescrutables, i només dos anys més tard els Prínceps Electors van decidir que el rei Heinrich IV no era prou bo per continuar regnant com a Emperador del Sacre Imperi Romà després de l'excomunió que el Papa Gregori VII li havia imposat, de manera que van elegir a Rudolf de Suàbia, un rei molt més germànic que l'anterior, al qual alguns ja anomaven Henry degut a la seva ascendència fràncica.

Veient la seva oportunitat, Conrad va allistar-se ràpidament al bàndol de l'anti-rei, juntament amb la majoria dels seus veïns, i es va preparar per les batalles que havien de venir. Per tant, la infància de Ulrich a Schloss Tonndorf de seguida es va veure marcada pel soroll d'armes i l'entrenament al qual va ser sotmès des de ben petit, perquè, evidentment, el seu únic futur es trobava en el maneig de l'espasa i l'escut. Conrad no hagués deixat mai desemparats els seus fills, però el primogènit era qui rebria les terres, i ja havia donat un fill a l'Església, per la qual cosa als altres fills els tocava aprendre l'art de les armes.

Malauradament, les coses no van anar massa bé per al bàndol rebel quan, a la batalla d'Elster el 1080, Rudolf va quedar mortalment ferit i les tropes rebels, que ja veien una clara victòria, es van retirar. El successor de Rudolf va intentar agafar el relleu, però bona part de la rebel·lió va perdre empenta, fins que al 1088 la derrota fou decisiva. Conrad, que es va mantenir fidel tots aquells anys al bàndol rebel, va morir aquell any de ferides de guerra, però el pitjor encara havia d'arribar.

L'emperador Heinrich va ser clement amb els poderosos i despietats amb els petits terratinents, de manera que Ulrich i els seus germans es van veure desposseïts de tots els béns que els hagués pogut llegar el seu pare. L'únic consol que tenia Ulrich era que ell, als seus 15 anys, ja havia planejat la seva vida amb la idea que mai no tindria res que no hagués guanyat amb el seu esforç personal, de manera que no li va costar en excés abandonar les terres on havia crescut i viatjar lluny, cap a climes més càlids, a l'extrem sud del Sacre Imperi Romà.

Així fou com va arribar, al cap de cinc anys, llogant-se com a espasa de fortuna, guàrdia de caravana i guarda de cos d'algun noble, a la ciutat de Taranto, al sud de la península itàlica. Malgrat totes les vicissituds, va mantenir sempre ferm dins seu el bell ideal de la cavalleria que li havia inculcat el seu pare, i això li serví quan es presentà davant el príncep Bohemund, que després de les batalles que havia lliurat amb el seu germà per l'herència familiar, buscava nous cavallers per reformar el seu malmès exèrcit. Evidentment, un home de baix naixement com Ulrich no podia aspirar a gaire res, però a Taranto aprengué les maneres de moure's per la cort, ser galant amb les dames i estar atent als rumors.

La tranquilitat que va trobar allí va quedar trencada de nou el 1096, quan va arribar l'onada de creuats francs que venien del nord i es dirigien cap a Constantinoble i Terra Santa, seguint la crida del Papa Urbà II. El zel de creuat es va despertar en Bohemund (o potser fou l'ànsia de saqueig, ja que era una persona terriblement ambiciosa) i va alçar un dels exèrcits més preparats de tota la creuada. Ulrich formà part d'aquest exèrcit, que creuà el mar Adriàtic i arribà a Constantinoble, una de les més grans meravelles del món, on fou rebut per l'Emperador Bizantí, Alexios Komnenos.

Eventualment, els diversos exèrcits creuats es reuniren i avançaren sobre Anatòlia, on les batalles foren cruentes i terribles per als creuats, sobretot perquè els turcs seljúcides contra els que s'enfrontaven feien servir tàctiques d'atac i retirada contar les quals la pesant cavalleria poc podia fer. Ulrich va perdre el seu cavall en una d'aquestes batalles i es va convertir en soldat d'infanteria ja que no hi havia forma de refer-se d'aquest tipus de pèrdues enmig de territori enemic. La host creuada va passar greus penúries per la manca de menjar i aigua, al mig de l'estiu, a banda que l'enemic cremava les collites al retirar-se perquè els creuats no les poguessin aprofitar. Ulrich, acostumat a passar penúries, va fer el cor fort i va sobreviure a la travessia d'Anatòlia amb poc més que unes rascades... però a peu.

El 21 d'octubre de 1097 els creuats van arribar a Antioquia i van començar el setge. La falta de menjar començava a fer estralls, però un assalt a la ciutat, que gaudia d'unes muralles excepcionals, hagués desembocat en derrota. El setge es va prolongar més de 9 mesos, i Ulrich va resultar ferit en la batalla final, però al final la ciutat va caure i, mitjançant hàbils maniobres polítiques, Bohemund se la va apropiar mentre la resta de l'exèrcit creuat avançava cap al sud, cap a Jerusalem. Ulrich, que es moria de desig de poder arribar a la ciutat santa, estava convalescent, i sort en va tenir de ser un dels cavallers que venia amb Bohemund des de Taranto, ja que va rebre atencions que molts altres creuats no van rebre i, per tant, van acabar morint a Antioquia sense veure mai Jerusalem.

Però quan Ulrich va tornar a tenir forces, va demanar apassionadament a Bohemund que el deslliurés del servei per poder assistir al setge de Jerusalem. Bohemund, a desgrat, ja que perdia un bon soldat, accedí a aquests precs, i equipat únicament amb les armes, armadura i algunes monedes, Ulrich es dirigí cap a Jerusalem, lliure de nou. Malauradament, a mig camí Ulrich s'assabentà que l'exèrcit creuat no havia assetjar la ciutat com a Antioquia, sinó que l'havia assaltat directament, i que un rei s'asseia al tron del nou Regne de Jerusalem, Balduí I. Amb un sentiment agredolç, mig d'alegria de saber que finalment podria visitar el Sant Sepulcre, el Gòlgota i la Via Dolorosa, on Jesús va patir el martiri, i mig de tristesa per no haver pogut participar en l'alliberament de la més santa de les ciutats, Ulrich va seguir el camí cap a Jerusalem, amb la convicció que una nova aventura estava a punt de començar.

Si algú espera que jo escrigui una parrafada com la d'en tinet que esperi assegut.

Per cert dimus, l'avatar que m'has ficat és un elf.

Faré un canvi al PJ, que el trobo molt unidimensional, ja que tant la maneuver com la specialty estan encarades pràcticament en el mateix sentit: "hola, sóc el tio que protegeix la gent amb l'escut". Per tant, canvio l'specialty de Defender per la de Survivor, de manera que el feat que tinc a nv1 és Durable en comptes de Shield Bash. A més això lliga molt millor amb la història que he escrit, d'un tio que s'ha passat la vida sobreposant-se a les penúries i no un cavaller d'armadura brillant. Plasmo el canvi a la fitxa de personatge.

... encara falta PJ den Dani i historia den Godai i Muni.