Partida Rol por web

Tota la història vivida fins ara, per anar recordant.

Capítol I: Malsons en la boira

Una lleugera boira recorria els sempre enfangats camins que recorrien en Lance Lightfire i en Sadaharu Tetsuhiko en el seu pelegrinatge. Ambdós caminaven per diferents camins, submergits en els seus pensaments, però el mateix crit va fer que reaccionessin alhora i es posessin en guàrdia: el crit de por i d’auxili d’una nena. L’escena que es van trobar era grotesca: un grup de bandits estaven a punt de violar una nena petita entre escopinades i rialles. Sense pensar-s’ho dues vegades van córrer a ajudar a la nena i, finalment, van poder espantar els bandits.

Per les insígnies del carruatge que havien assaltat i pel vestuari que portava el cotxer apunyalat, els dos personatges van deduir que aquell carruatge podia tenir relació amb algun noble d’aquelles terres, però la nena, plorant, els va demanar de tornar a Koven. Allà es van dirigir, doncs, trobant-se a poca distància una benvinguda en forma d’antics cadàvers penjats i empalats…

Mentrestant, en Narueth Ehl, en Kildan i en Will es trobaven prenent cervesa aiguada a l‘única taverna de Koven: El Penjat. Després d’indagar una mica van descobrir que la Senyora de Broqueta, Lady Margaritte, tenia terroritzades aquelles terres i que des de feia un temps s'emportava nens i nenes petits del poble i mai tornaven a veure’ls. De sobte, però, uns crits entre alegria i sorpresa van interrompre qualsevol conversa. Pel que semblava havien arribat dos forasters amb l‘última nena que Lady Margaritte s’havia emportat… Després d’una llarga conversa, uns per diners, altres pels seus propis motius, aquell grup de cinc persones van emprendre un viatge per a acabar amb la tirania de la Senyora de Broqueta, anant primer a visitar a un antic servent del seu castell a Ark.

Pel camí es van trobar amb el pare Fraus, del qual alguns van poder saber que l’Alt Inquisidor Daidaros podria estar en camí a causa de certs rumors amb la paraula “heretgia” pel mig… Després de vàries i “extranyes” jornades de viatge, en què es van trobar una espècie de “miratges” al llindar del bosc i van ser “atacats” de nit per unes espectrals criatures, s’apropaven per fi a les portes d’Ark.

L’home que es van trobar a Ark es deia Baran, un pobre desgraciat al que li faltaven una cama i un braç i tenia gran part de la pell com cremada i amb algunes cicatrius, va resultar ser un ex-metge del castell de Lady Margaritte. Els va explicar que Lady Margaritte havia viscut des de que era petita tancada sola al seu castell, amb l‘única companyia de Lady Pandora, la seva cuidadora i que el seu caràcter s’havia tornat cada vegada més estrany i cruel fins al punt de donar-li aquella horrible reputació, quan es va posar al comandament de les tropes del seu pare malalt. Les cicatrius d’en Baran van ser el càstig per haver presenciat l’assassinat per part de la Senyora de Broqueta del seu pare. També els va parlar d’una entrada amagada que donava a les masmorres del castell.

Amb aquesta informació, els nostres protagonistes van intentar una incursió. Tal i com els hi havia dit en Baran, van poder entrar per el que semblaven unes clavegueres, però la resistència que es van trobar a dins junt amb les ferides que van patir en la batalla contra els guàrdies, van fer que s’haguessin de retirar.

Van haver-se d’amagar durant un temps mentre es recuperaven de les ferides, sota l’ombra dels soldats de Lady Margaritte que buscaven els que havien gosat infiltrar-se en el seu castell. Passat un temps, doncs, van tornar-ho a intentar, aquest cop, gràcies a les habilitats sobrenaturals d’alguns dels personatges, van aconseguir enganyar als guàrdies que patrullaven les muralles i crear prou caos per poder entrar a corre-cuita en el castell, no sense un grup de guàrdies al seu darrere. Poc després, van escoltar soroll de lluita al seu darrere, però no es quedarien a veure’n la causa.

Sense perdre un instant, van pujar les escales que els separaven de les cambres de la Senyora de Broqueta, encara que pel camí es van trobar una estranya “criada” pelroja anomenada Fei, encara que, veient els objectes de valor que portava a sobre, van deduir que era de tot menys una simple criada.

Per fi van arribar a la cambra de Lady Margaritte, però l’escena que es van trobar era horripilant. Lady Margaritte es banyava en una banyera plena de la sang que gotejava del cos d’una nena que penjava, esgarrada, d’unes cadenes sobre seu. Lady Pandora seia al seu costat observant-la.

- Y bien, mi leal Pandora. ¿Cuál es el resultado? Pasarán los signos vitales a mi cuerpo, igual que fluyen de la garganta de este cadáver?

– ¿Habrá que continuar entonces? El goteo es lento, pero la niña aún parece tener más sangr…
Quan els personatges van irrompre a la sala i van enfrontar-se a aquelles dones, no van topar-se amb una gran resistència, malgrat que Lady Pandora va resultar tenir poders màgics. Però quan el cadàver de la Senyora de Broqueta es trobava ja, inert, en el terra, de sobte es va aixecar sobrenaturalment i va començar a augmentar de mida i a transformar-se en un horrible monstre que recordava a una grotesca i deformada versió d’un aràcnid gegant. Horroritzats van poder observar que el que ara trepitjaven era una muntanya de cadàvers. Una veu profunda ressonava en els seus caps:

- El deseo de un alma que ni el dios de este mundo es capaz de aplacar ha invocado este mundo y me ha atraído hasta ti. Yo, Malekith, Señor de la Vigilia, realizaré tu deseo a cambio de las vidas de estos hombres. Que mi odio se materialice a través de tu nuevo cuerpo, un cuerpo mas allá de las leyes del destino para enterrar tu frágil alma humana

- Se avecina una era de sangre y oscuridad, una época de terror y cólera, y el bando ganador quedará en posesión de este mundo, que será dominio eterno de los vencedores. Observa la ciudad que he construido, observa la simiente de esa nueva era

Mentre la obscuritat començava a envair la sala, el que semblava un inquisidor i els seus escortes van aconseguir entrar a la sala, just a temps per observar el grotesc espectacle. La imatge d’una catedral que despuntava en una estranya ciutat va aparèixer per uns moments entre les ombres.

- Este planeta será limpiado, pues tendremos que remodelarlo todo a nuestra imagen. Tu puedes estar en el bando victorioso, amada mía, mira dentro de tu corazón. Sabes bien que te he mostrado la verdad…y también has de saber esto: Para conseguir ese deseo que te quema las entrañas, deberás pisotear estos cadáveres desperdigados o convertirse en uno de ellos. El camino a recorrer lo has edificado tu misma, con los cadáveres de todos aquellos a los que has sacrificado en pos de tu meta. Es más, todo ha sido gracias a aquellos que murieron, tus enemigos, tus doncellas, tu padre… Si lo que quieres es acercarte a mí, obtener lo que tanto has anhelado, tendrás que sacrificar a muchos más…

- Iré...Iré a ese sitio aunque tenga que matarlos a todos

- Hazlo amada mía

La batalla contra aquell monstre va ser realment difícil, però finalment, gràcies a l’ajuda de l’inquisidor i de la magnífica habilitat de’n Tetsuhiko, van aconseguir destruir-lo. Els seus esgarrifants crits d’agonia, però, van ser apagats per l’espessa obscuritat que els envoltava cada cop més i no els deixava respirar.

Aquella catedral va ser l‘últim que van veure abans de ser engolits per la pròpia realitat…