Partida Rol por web

Mirà atentament al nen... - I què sabrà de tot això aquest nen? - Es preguntà mentre instintivament agafava la mà del nen... Alguna cosa li deia de que era la única sortida que tenia a tot això.

- D'acord, et seguiré - Digué amb una veu conciliadora. No estava gens segur del que estava fent, però estava mort si no feia alguna cosa.

Tot i que, evidentment, no gaire confiat, en Doran agafà la mà d'aquell nen i l'acompanyà on fos que l'hagués de portar. De qualsevol manera la seva ment era un batibull indesxifrable i, pel que havia descobert fins al moment, no tenia gaire temps més per saber què estava passant, així que aquella, podria ser l'opció més directa d'aconseguir més informació.

Aquella parella caminà pels carrers d'aquella gran ciutat durant una bona estona. Aquell nen semblava saber amb seguretat cap a on es dirigien, així que en Doran decidí no dir res i deixar-se guiar, malgrat que cada cop més li costava seguir el camí que duien. A la fi arribaren a la porta d'una casa, la planta baixa d'un edifici prou alt, a la que s'accedia des d'un petit carreró.

La primera sensació que li va venir al obrir, el seu acompanyant, la porta va ser una agradable olor de menjar, com d'estofat o quelcom similar. Aquelles estàncies estaven il·luminades amb algunes poques espelmes, quasi a les fosques, i tot tenia un aspecte lúgubre i una mica descuidat, probablement accentuat per la falta de llum. A en Doran li va costar uns instants adaptar-se a la falta de llum, però poc a poc va anar distingint cada vegada més detalls al seu voltant, i especialment a una figura que es trobava asseguda en una butaca davant d'una tauleta. Sobre ella es trobava una olla tapada, alguns plats apilats i un de ple amb el que, efectivament, semblava ser el menjar que produïa aquella fragància.

Oh, gràcies Nhib - digué aquella dona al veure'ls entrar, al que el tal "Nhib" es retirà amb una reverència sense dir ni una paraula - Seu si us plau. - oferí assenyalant una altra butaca i començant a servir estofat en un altre plat - Tens gana?

Mentre el nen estava guiant a en Doran, ell intentà veure per on el duia i intentar recordar el camí per on el portava el nen. És una feina complicada, però si més no en Doran ho va intentar de la millor forma que va poder.

Quan va arribar, la dona li va semblar molt peculiar, amb el que o bé havia caigut en una trampa, o bé estava en la pista bona. Fet i fet es va armar de valor i va intentar mantenir una actitud calmada, però cauta.

- Moltes gràcies per a l'oferiment, però tinc l'estómac tancat ara mateix. - Li digué amb una educació refinada.
- Però m'agradaria saber per què m'ha portat aqui, i per sobre de tot, què sap del que explica aquest llibre? - Se n'arrepentí el mateix moment que mencionà aquestes preguntes, potser havia sigut poc cautelós, però ja n'estava bastant tip del que estava passant i el temps estava en la seva contra.

- Oh... - deixà anar la seva amfitriona mirant el plat que acabava de servir, quasi decebuda, es diria, per la seva expressió, tot i que va canviar ràpidament a una d'indiferència - Bé, tu t'ho perds...

A continuació, tot agafant una cullerada del seu plat, tastà el menjar amb un somriure d'aprovació.

- Tranquil, home, tot al seu temps - respongué a les seves preguntes mentre continuava menjant -  De moment hem d'esperar a que vinguin algunes persones més. No haurien de trigar gaire...

- Mmh, per cert, com et dius?

La veritat es que en Doran, tot i que ho hagués volgut fer, no va tenir temps de respondre a la seva pregunta, ja que just en aquell moment la porta d'entrada d'aquella casa s'obrí i entraren tres persones, dos homes i un noi. La seva vista, ja acostumada a la il·luminació d'aquella sala, va poder identificar les vestimentes d'un d'ells, que destacaven per ser diferents a tota la resta. Malgrat que creia saber alguna cosa més d'allò, però, era incapaç de recordar el què...

- Oh - digué la seva amfitriona com si s'acabés d'adonar de la presència de les tres noves persones - Perfecte, crec que ja hi som tots.

- Seieu seieu

- demanà, assenyalant unes altres butaques properes -

Teniu gana?