Usuarios conectados en la web (8)
Usuarios conectados en el chat (0)
Partida Rol por web
Jugadores 
Personajes 
VIPs 
Inicianción a la llegua
Llocs
PALS
A pocs km de la mediterrànea, en plena "costa brava", trovem el traçat medieval de Pals. La comarca gironina del Baix Empordà te en aquesta localitat un bell casc antic declarat "Conjunt Històric Artístic". En el recinte gòtic de Pals esperan al visitant bells carrers empedrats flanquejats per cases nobles. La platja de Pals completa la visita del seu recinte amurallat. En cualsevol d'aquests punts es pot trobar la cuina de la zona, basada en productes tant del mar com de la muntanya.
BESALÚ
Besalú és una població de la comarca de la Garrotxa, situada a 150 metres d'altitud i que compta amb una extensió de 4,81 km2. Com el seu orígen indica, Bisuldunum era una fortalesa entre dos rius: el Fluvià al sud i el Capellades al nord. Gaudeix de bona comunicació per trobar-se en la cruïlla entre 3 comarques : Alt Empordà, Pla de l'estany i Garrotxa. Besalú va començar a adquirir importància com a capital de comtat independent després de la mort de Guifré el Pilós (902), condició que va perdre en morir Bernat III-gendre de Ramon Berenguer III- sense fills; com a conseqüència, el comtat de Besalú passà a la casa de Barcelona. El 1966, fou declarat "Conjunt Històric-Artístic Nacional" pel seu gran valor arquitectònic.
Traducció:
Spoiler (marca el texto para leerlo):
LA VALL DE NÚRIA
Molt a prop teu hi ha una meravellosa vall amagada entre altes muntanyes, un lloc per on només s'enfila silenciós un transport singular: el tren cremallera, un oasi ple de pau i de natura, carregat d'història i ple de tradició, on pots gaudir de totes les activitats relacionades amb la natura, la neu i l'alta muntanya, amb uns serveis renovats que et donaran totes les comoditats.
La vall de Núria està situada al Pirineu oriental, a 2.000 metres d'altitud, i està envoltada de cims que freguen els 3.000 metres, en un ampli amfiteatre de suaus vessants en què el silenci i la pau són els protagonistes.
EL LAGO DE BANYOLES
Leyenda escrita por Lluís Constans
A les darreries del segle VIII una bèstia fantàstica, descomunal, tenia aterrits els pobres banyolins. El seu cau era una pregona caverna oberta arran de terra entre l'estany i el poble de Banyoles, situada en el lloc conegut encara avui per "Clot del Drac", que en realitat no era sinó un fenent o clivella del subsòl, per on s'escorrien les aigües de l'estany, que en aquells temps reculats fins allí s'estenia. Amb els anys aquest veral fou assecat i convertit en un extens conreu, conegut també popularment per "La Draga", a l'extrem nord de l'actual ciutat i a mà esquerra de la carretera de Besalú. El monstre, semblant als animals prehistòrics per les seves proporcions colossals, era extraordinàriament horrible. Li cobria tot el cos una escata d'afilades pues d'os, que el feia invulnerable. Tenia llargues ales i arpons arquejats, i una espina dorsal eriçada de burxes se li estenia des del coll a la cua. Diuen que dels ulls li sortien espurnes com brandons flamejants i que tenia un alè tan pestilent que en bufar assecava les plantes, enverinava les fonts , empestava els camps i encomanava malalties a persones i animals. Però sobretot era molt voraç. Els caps de bestiar que s'esqueien a passar a prop del seu cau desapareixien, com per art d'encantament, dins de la seva gola.
El pànic i la mort planaven arreu. Banyoles semblava un poble maleït. Els seus malaurats habitants vivien amb l'ai al cor i no feien sinó repetir, plorant:
-El drac!, el drac!
Traducción: Spoiler (marca el texto para leerlo):
El pánico y la muerte planaban por doquier. Banyoles parecía un pueblo maldecido. Sus castigados habitantes vivían con el pánico y no hacían más que repetir llorando:
-El drac!, el drac!
Notas de juego
La traducción está algo simplificada. És cuestion de hacernos entender. Más adelante profundizaremos más.
Recorrido por sitios de las comarcas de Girona
El primer sitio que se ve es mi pueblo xD
A ver si algun día os animais a venir ^^
Montserrat
Montserrat es un Monasterio y un Santuario donde se dan encuentro la espiritualidad y la cultura en un marco natural y singular.
Al segle XI l’abat Oliba fundà un petit monestir al costat de l’ermita de Santa Maria, que lentament s’anà consolidant i es convertí en abadia al principi del segle XV.
Entre els anys 1493 i 1835, època de profundes reformes, de creixement i esplendor, Montserrat formà part de la Congregació de Valladolid. La Guerra del Francès (1808-1811) i la desamortització de 1835 portaren la destrucció i l’abandonament, però aviat (1844) s’inicià la restauració, només paralitzada per la Guerra Civil espanyola (1936-1939), que convertí Montserrat en el monestir-santuari que és avui.