Partida Rol por web

Exemple de presentació. (Ejemplo de presentación)

Aquí teneis a un chico presentándose formalmente en sociedad xD

Bromas aparte, y apesar de la ida de olla del tipo, esto os servirá para ver cómo se presenta uno.

Hola, em dic Victor
Vaig neixer fá 24 anys a la ciutat comptal
Estic aquí perqué m'agrada el cine, l'animació
Peró he de confesar una cosa...
La meva verdadera intenció... És dominar el món!!
Muahahahahahaha!!!!

Hola, me llamo Victor
Nací hace 24 años en la ciudad contal
Estoy aquí porque me gusta el cine y la animación
Pero he de confesar una cosa...
Mi verdadera intención és... !!!dominar el mundo!!!
!!!Muahahahahahaha!!!

Reina del Gel / Reina del hielo

------------LETRA---------------------

Parlen els vells d'una història d'amor
d'un cavaller enfrontat a un drac cec.

Llança a la mà,
sobre un cavall d'acer
lluiten els dos per tindre el dret
a l'amor de la Seria,
Reina del Gel.

Talla l'acer la carn dura del drac,
crema el seu foc la mà del cavaller.

Lluiten a mort,
només un serà el rei
d'aquell castell,
on s'amaga un tresor,
és l'amor de la Serina,
Reina del Gel.

Per un instant, els estels
són testigs de lluita mortal.

Dins del castell,
ombres sobre el cos,
tremolors d'una reina plorant.

I quan la vall s'ha tenyit de sang,
l'últim crit de la nit posa fi al combat.

Res no es mou, res no es mou,
res no es mou, només el vent,
que s'emporta les paraules
del cavaller.

Per un instant, els estels...(Bis)

Per un instant, els estels...(Bis)

---------------TRADUCCIÓN--------------------------

Hablan los viejos de una história de amor
de un cavallero enfrentado a un dragón ciego

Lanza en mano
encima de un caballo de acero
luchan los dos por tener el derecho
al amor de la Seria,
reina del hielo.

Corta el acero la carne dura del dragón,
quema su fuego la mano del cavallero.

Luchan a muerte,
solo uno será el rey
de ese castillo,
donde se esconde un tesoro,
es el amor de la Serina,
reina del hielo.

Por un instante las estrellas
son testimonios de la lucha mortal.

Dentro del castillo,
sombras sobre el cuerpo,
temblores de una reina llorando.

Y cuando el valle se ha teñido de sangre,
el último grito de la noche pone fín al combate.

Nada se mueve, nada se mueve,
nada se mueve, solo el viento,
que se lleva las palabras
del cavallero.

Por un instante, las estrellas...(Bis)

Por un instante, las estrellas...(Bis)

BON DÍA

--------LETRA------------

La vella montserrat, desperta el barri
A cops d'escombra tot cantant,
Les primeres persianes, sobren feixugues badallant.
Rere el vidre entelat, el cafeter assegura que no era penal
I es desfà la conversa igual que el sucre del tallat.

Bon dia, ningú ho ha demanat però fa bon dia,
Damunt els caps un sol ben insolent
Il.lumina descarat tot l'espectacle de la gent.

Al bell mig de la plaça
La peixetera pren paciència amb la consol
Que remuga i regala
Grans bafarades d'alcohol.
I al pedrís reposant
L'avi josep no es deixa perdre cap detall
I amb esguard es pregunta
Quants dies més té de regal.

Bon dia...

Nens xisclant, olor a pixum de gat,
Veïnes que un cop has passat et critiquen.
Gent llençant la brossa d'amagat
I un retardat que amb ulls burletes et mira
I diu

Bon dia...

----------TRADUCCIÓN----------------

La vieja Montserrat despierta el barrio
a golpes de escoba mientras canta.
Las primeras persianas se abren pesadas bostezando.
Detras del cristal entelado, el cafetero asegura que no era penalti
y se deshace la conversación igual que el azucar en el cortado.

Buenos dias, nadie lo ha pedido pero hace buen dia.
Encima las cabezas un sol bién insolente
ilumina descarado todo el espectáculo de la gente.

Justo en medio de la paza
la pescadera toma paciéncia con Consuelo
que masculla y regala
grandes halos de alcohol.
Y al pedregal reposando
el abuelo José no se deja perder ningún detalle
y con resguardo se pregunta
cuantos días más tiene de regalo.

Buenos dias....

Niños chillando, olor a meado de gato,
vecinas que una vez has pasado te critican.
Gente lanzando basura de escondidas
y un retardado que con ojos "burletes" te mira
y dice:

Buenos dias...

PROFANACIÓ / PROFANACIÓN

---------------LETRA-----------------------

Dels inferns s'ha escapat
un dimoni mig tocat per l'amor d'un nen
Que no ha pecat.
Pels carrers, caminant,
sota els dits que l'han marcat
com un ser estrany,
reflexe del mar.

Primer avís, l'infern és humà
entremig del cel
Homes sols, es donen les mans
davant la gent.

Pare, mare, fujo d'aquí.
Mare, pare, no us vull per a res
Allí on me'n vaig.

N'és conscient que el seu mal
No tindrà mai el perdó
Dels angels mortals
Que no han estimat.
Està sol, no té llar,
No té amics amb qui parlar
D'aquest gran amor
Que l'està matant.

Primer avís....

Pare, mare....

--------------TRADUCCIÓN--------------

De los infiernos se ha escapado
un demonio (medio) tocado por el amor de un niño que no ha pecado.
Por las calles, caminando,
bajo los dedos que lo han marcado
como un ser extraño,
reflejo del mar.

Primer aviso, el infierno és humano
enmedio del cielo
Hombres solos, se dan las manos
delante de la gente.

Padre, madre, huyo de aquí.
Madre, padre, no os quiero para nada
allí donde me voy.

És consciente que su mal
no tendrá nunca el perdón
de los angeles mortales
que no han querido.
Está solo, no tiene hogar,
no tiene amigos con quién hablar
de este gran amor
que lo está matando.

Primer aviso....

Padre, madre,...

L'EMPORDÀ

---------------LETRA----------------

Nascut entre Blanes i Cadaqués
molt tocat per la tramuntana
d´una sola cosa pots estar segur
quan més vell més tocat de l´ala.

Sempre deia que a la matinada es mataria
però cap el migdia anava ben torrat
somriu i diu que no té pressa
ningú m´espera allà dalt
i anar a l´infern no m´interessa
és molt més bonic l´Empordà.

Varen passar ampolles i anys
i en Siset encara aguantava,
dormint la mona a la vora del Ter
però ell mai no si tirava.

Sempre deia que a la matinada es mataria
però cap el migdia anava ben torrat
somriu i diu que no té pressa
ningú m´espera allà dalt
i anar a l´infern no m´interessa
és molt més bonic l´Empordà.

I quan veig la llum de l´alba
se´m treuen les ganes de marxar
potser que avui no em suïcidi
potser ho deixi fins demà.

----------------TRADUCCIÓN----------------

Nacido entre Blanes(*1) y Cadaqués
muy tocado por la tramuntana(*2)
De una sola cosa puedes estar seguro
cuando más viejo más tocado del ala(*3).

Siempre decía que por la madrugada se mataría
pero al hacia el medio día iba bién torrado(*4).
Sonrie y dice que no hay prisa,
que nadie le espera allí arriba.
E ir al infierno no me interesa,
és mucho más bonito el Empordà.

Pasaron ampollas y años
y Siset aún aguantaba,
dormiendo la mona(*5) a orillas del Ter,
pero él nunca no se tiraba.

Siempre decía que por la madrugada se mataría
pero al hacia el medio día iba bién torrado(*4).
Sonrie y dice que no hay prisa,
que nadie le espera allí arriba.
E ir al infierno no me interesa,
és mucho más bonito el Empordà.

Y cuando veo la luz del alba
se me quitan las ganas de partir,
quizá que hoy no me suicide,
quizá lo deje hasta mañana.

EL VOL DE L'HOME OCELL / EL VUELO DEL HOMBRE PÁJARO

------------LETRA-------------

Aquesta és la història
d'un que volia ser ocell
volia saltar muntanyes
i amb els arbres barallar

la gent sel mirava, nena
no t'ho pots imaginar
els cabells li tapaven la cara
tenia lleuger el caminar.

Es tornarà
ocell per un dia
i d'entre les cendres
podrà volar.

Això no és cap joc
deixeu-me volar!
Jo sóc lliure de fer el que vulgui
no em tregueu la llibertat

el cel és un somni
on ell hi vol arribar
els núvols les seves muntanyes
el sol l'horitzó llunyà

I es tornarà...

Aquesta és la història
d'un que volia ser ocell
volia saltar muntanyes
i amb els arbres barallar

el cel és un somni
no se'l pot fer esperar
els núvols, les seves muntanyes
el sol, l'horitzó llunyà

I es tornarà...

----------------TRADUCCIÓN------------

Esta és la história
de uno que quería ser pájaro,
quería saltar montañas
y con los arboles barajar.

La gente se lo mirava, nena,
ni te lo imajinas,
los cabellos le tapaban la cara
tenía lijero el caminar.

Se volverá
pajaro por un día
y de entre las cenizas
podrá volar.

Esto no és ningún juego
¡Dejadme volar!
Yo soy libre de hacer lo que quiera,
no me quiteis la libertad.

El cielo és un sueño
donde él quiuere llegar,
las nubes sus montañas,
el sol el horizonte lejano.

Y se volverá....

Este és la história
de uno que quería ser pájaro,
quería saltar montañas
y con los arboles barajar.

El cielo és un sueño
donde él quiuere llegar,
las nubes sus montañas,
el sol el horizonte lejano.

Y se volverá....

En Joan petit / Joan pequeño

En Joan petit quan balla,
balla, balla, balla.
En Joan petit quan balla,
balla amb el dit.
Amb el dit, dit, dit,
ara balla en Joan petit.

En Joan petit quan balla,
balla, balla, balla.
En Joan petit quan balla,
balla amb el mà.
Amb la mà, mà, mà
amb el dit, dit, dit,
ara balla en Joan petit.

En Joan petit quan balla,
balla, balla, balla.
En Joan petit quan balla,
balla amb el braç.
Amb el braç, braç, braç,
amb la mà, mà, mà,
amb el dit, dit, dit,
ara balla en Joan petit.

En Joan petit quan balla,
balla, balla, balla.
En Joan petit quan balla,
balla amb el peu.
Amb el peu, peu, peu,
amb el braç, braç, braç,
amb la mà, mà, mà,
amb el dit, dit, dit,
ara balla en Joan petit.

Amb el colze, front, ulls, nas, boca, ...

------------------------

El vídeo es más corto de lo que és la canción en realidad.... pero podéis haceros una idea de cómo sigue xD

El boig de la ciutat / El loco de la ciudad

acabava d'arribar
només volia tranquil·litat
després de nits humides
a la carretera.

ell se'm va posar al davant
no em vaig saber controlar
va caure al mig d'una bassa de sang
i em va dir:

jo era el boig de la ciutat
tu m'has matat
m'hauràs de substituir
d'ara endavant.

van acceptar la condemna
per majoria absoluta
ni tan sols vaig poder-me
defensar.
vagaràs fins l'últim dia
també de nit per tota la vila
tu ets l'elegit per tots,
em van dir:

tu ets el boig de la ciutat
tu l'has matat
l'hauràs de substituir
d'ara endavant.

vaig passant dies i dies
aguantant humiliacions
l'odi no té força quan
s'està sol.
cauré dins d'aquest forat
del que no puc escapar
em fa cantar per
soportar el dolor

Sóc el boig de la ciutat
jo el vaig matar
l'hauré de substituir
fins que algú acabi amb mi...

--TRADUCCIÓN--

Acababa de llegar
solo quería tranquilidad
después de noches húmedas
en la carretera.

El se me puso delante
no supe controlarme
cayó en medio de un charco de sangre
y me dijo:

Yo era el loco de la ciudad
tu me has matado
me tendrás de substituir
de ahora en adelante.

Aceptaron la condena
por mayoría absoluta
ni tan solo pude defenderme.
vagarás hasta el último día
también de noche por todo el pueblo
tu eres el elegido por todos,
me dijo:

tu eres el loco de la ciudad
tu le has matado
le tendrás que substituir
de ahora en adelante.

Van pasando días y días
aguantando humillaciones
el odio no tiene fuerza cuando
se está solo.
caeré dentro de este agujero
del que no puedo escapar
me hace cantar para
soportar el dolor

Soy el loco de la ciudad
jo lo maté
le tendré que substituir
hasta que alguien acabe conmigo...

Letra--------------------

No recordo si et vaig veure
perque anava molt passat
deu "cubates" i una "estrella"
vint canutos i un "ying-yang".
tot el món anava de festa,
tot el món menys en Joan,
que venia de l'església
de resar pel seu germà.

Ja no sé seguir la historia
la memòria se me'n va,
miro el terra com s'acosta
mentre el món se'n va girant

M'he passat la nit sencera
bellugant-me dins del bar,
perseguint dones per terra,
però totes m'han trepitjat.
N'he trobat una de tendra
m'he adormit sota el seu braç.
Que dures sòn les pedres
de la plaça del mercat

Són les dotze del migdia
d'un diumenge sufocant
posa'm un "cubata-wisky"
vull que em pari el mal de cap,
En Joan entra de pressa
i s'asseu al meu cosat,
dues llaunes de cerversa
i comença a plorar.

Només sé que eren les dotze
i jo ja estava plorant.

Traducción---------------

??????????????

En esta ocasión lo haremos al revés. Provaremos de traducir a la inversa (castellano-catalán) esta magnifica canción de Joan Manel Serrat.
Aconsejo transcrivirla primero en castellano y luego hacer la traducción.

Animo, vereis como sale.