Partida Rol por web

El guerrer de la germandat de Gorm, veient el desconcert dels seus antics companys, es treu l'elm i saluda amb una clucada d'ull de complicitat:

- No em direu que ja us heu oblidat de mí?

Els altres guerrers et miren i diuen:

- ¿Qui són aquests que no vesteixen els nostres símbols, ni tan sols els de simpatitzants? Ells són els que han volgut entrar en les nostres sales sagrades. Portem-los a parlar amb el nostre líder Kanadius.

En Zex es dirigeix als soldats de Gorm amb calma:

- No us preocupeu, els conec. Son aventurers que, com jo, van quedar perduts al desert i van arribar a aquesta piràmide buscant aigua i menjar. Suposo que es deuen haver perdut intentant trobar una altra sortida.

Apropant-se als seus antics companys:

- Què ha passat, nois? Què estàveu fent aquí? Es veu que aquesta porta dóna a les estances de la Germandat de Gorm.

- Si no són simpatitzants de Gorm, com tu, que abandonin la nostra zona i tornin per on han vingut.

El mag, dubitatiu, els mira confús. Es tapa la boca, per tal de que els guerrers de Gorm i en Zex no puguin sentir el que susurra als seus companys, alguna cosa que sona com -hauríem de marxar d'aquí... i prepara el seu bastó, agafant-lo fermament amb les dues pàl·lides mans.

Estavem buscant una sortida alternativa - comença a parlar Heribert - A veure si podiem sortir a l'altre cantó de les ruines que vam veure abans d'entrar a la piràmide, per estar més aprop del seguent lloc de la superficie on poder descansar i tenir un apat com correspon.

El paladí s'encogeix d'espatlles.

Sembla que no hem agafat la ruta correcte, o que l'única entrada-sortida es per on vam venir. Si no hi hagués més remei tirariem per allà, però em porta mals records... - diu mentres enmudeix, encara amb el record d'Spiegel.

-Buscavem una sortida més fàcil però ens hem perdut. Si ens pogeussiu guiar a la sortida...

Diu en Barahir tot compungit.

- Torneu per on heu vingut i trieu altres camins, aquí no sou ben rebuts si no accepteu la gloria de Gorm.

En Zex s'avança, posant-se entre els guerrers de Gorm i els seus anteriors companys. Dirigint-se al soldat de Gorm que ha parlat, i a tots en general:

- Crec que si volen marxar, ho poden fer perfectament per on han vingut, en comptes de que es quedin per aquí i en els seus intents remoguin coses que millor no siguin atiades. El camí no és tan llarg i els puc acompanyar perfectament fins a la superfície...

- No hi ha cap problema ves amb ells, però ves amb compte germà.- Es giren i tornen a entrar per la porta que torna a guspirejar i emetre un brunzit elèctric.

Una vegada han marxat els guerrers de Gorm, Heribert s'apropa fins a Zex i li posa la ma a sobre de l'espatlla.

Ens alegrem de tornar-te a veure. Digues, ¿quina es la vida que espera als que li son fidels a Gorm?

Velens inspecciona en Zex amb un mig somriure i diu:

 - Vaja vaja... Zex... Quina vestimenta que portes eh! Què, ja has acabat de fer el paperina? Què has descobert de per aquí?

En Zex, amb postura despreocupada, s'acomiada dels soldats de Gorm i es gira cap als seus antics companys:

- M'alegra veure-us sans i a estalvi. No us sabria dir el que li espera a un dels seguidors de Gorm; no ha passat gaire temps... Però no sembla un mal lloc per deixar-se caure durant un temps. Com a mínim sembla millor que llençar-se al desert sense massa recursos, eh nois?

El mag, que no ha disposat de la paraula fins aleshores s'apropa a en Zex, ja en una postura molt més relaxada i afable i diu molt lentament, com triant les paraules que ha de dir:

-Una societat on la gent com jo, que no som capaços de fer servir la força bruta, estem un esglaó per sota dels altres. De totes maneres començo a tenir gana- Diu. Recordant que abans tots els seus companys havien menjat i que, tot i que ell no acostumava a menjar molt la gana i la set estaven començant a molestar-lo. Els seus secs llavis quasi brillàven, i el mag deixà la seva motxilla a terra durant uns segons. Ara que hi pensava, tenia alls per si s'enfrontava a un vampir o vampirs, però ja no s'havia enrecordat, i ara la idea de desansar i menjar una mica li començava a sonar força més temptadora.

-Jo em quedo- Va dir finalment el mag. Tenia gana i set. I si els Guerrers no s'havien adonat, supliria la seva força bruta amb el seu ingeni.

Jo mantinc la meva posició inicial. No m'importaria unir-me, però només si estem tots junts. Sino, acompanyaré als que no es vulguin quedar a continuar atravesant el desert fins arribar a un lloc segur, i llavors... potser tornaría.

- Atravesar el desert és una fita insegura. És possible sortir-se'n, però el risc és massa alt tenint aquí un lloc on s'hi pot viure bé i hi ha possibilitats d'aventura i d'exploració.

En Zex sabia, per experiència pròpia, que a un determinat tipus de persones no els agrada lligar-se a ningú ni enlloc. Però la piràmide oferia moltes possibilitats, no era tan petita ni tancada com podria ser habitual. I jugar-se la vida al desert sense equip, ni menjar, ni beure, ni transport, ni...

- Què en dieu, la resta? Crec que cadascú hi pot trobar el seu lloc...
 

Heribert va fer un gest d'assentiment a les paraules de Zex, pero Heribert va mirar a Barahir i sobretot a Velenes a veure que en pensaven...