Partida Rol por web

Veieu com un home vestit amb roba normal (sense res característic) baixa per la rampa fins vosaltres i us começa a parlar, porta una llanterna d'oli encesa i aparenta més anys del que realment te, potser una trentena ben bona, amb els cabells una mica canosos igual que la seva barba.

Velenes després d'escoltar les veus baixes parlant de torxes i demés finalment diu...

- De conya! Un altre més per repartir el dany...i malhauradament l'aigua...Sigui com sigui, benvingut, sóc la Velenes. Ja que portes tu la llum podré fer servir l'espasa més tranquil·lament.

Segueixo portant l'espasa a la mà, com quan vaig entrar al passadís i faig signes als de davant perquè avancin pel passadís.

El mag apunta directament al cap del nouvingut i després d'examinar-lo lleument sacseja el cap amb un lleu gest de disgust, retirant la ballesta a contracor. Ni vol compartir res amb ell ni accepta la seva presència. Deixa la torxa a l'entrada amb un gest de disgust i es cobreix el cap amb la vermella caputxa. No mira enlloc, i prefereix anar a la seva. Comença a pensar si era ell la figura humana que havia vist dalt les estatues.

Estaria bé que et presentesis a veure que tal reaccionen els altres.

Al sentir la paraula "benvingut" en Volkan respira clarament aliviat.

Gràcies Velenes, em dic Volkan. Vinc de molt lluny i vaig en busca d'aventures, però de camí cap al següent destí, he ensopegat amb el desert i m'he quedat sense aigua, i clarament perdut. Quan he vist la ciutat he pensat que hi podria haver aigua en algun lloc i al veure aquestes magnífiques estatues, aquestes construccions...suposo que era inevitable que es despertés la curiositat.

No us arrepentireu de la vostra decisió de deixar-me que us acompanyi, i no us preocupeu de si us podré seguir el ritme o si us suposu una carga: em se valdre per mi mateix quan la situació ho requereixi

Estiru la mà esperant que algú me l'encaixi com a senyal d'acceptació.

¿El teu amic jugarà o no?

Tots veieu com el nouvingut es presenta i la Velenes parla amb ell amistosament.

Dras: si era la figura que hi havia  a dalt a les estàtues.

En Barahir li dona la mà al nouvingut i li pregunta:

-Què ens pots explicar sobre el lloc?

Quan els estrets passadissos acaben de portar les veus dels seus companys cap a en Zex, es deté en detectar una nova presència. Mentre recula per tornar amb els seus companys, sent que les converses són amistoses, i afluixa una mica la pressió al pom de la simitarra.

- Hola! Qui tenim aquí? Un altre viatger perdut?

En Zex es presenta, i para atenció a les coses que pugui saber el nouvingut sobre la ciutat i la piràmide, preguntant i solapant-se a les preguntes dels companys.

- Acabes d'arribar a la ciutat o fa dies que ets per aquí?

No saps res més que ells, tu també viatjaves amb la caravan que ells hi anaven però vas perdre't en la tempesta de sorra tot sol i vas arribar a aquí.

Malauradament, no us puc ajudar gaire en aquest aspecte. Viatjava en una caravana i em vaig perdre durant la tempesta de sorra i al veure les imponents estatues de fora he vingut a saber més sobre elles.

I sobre aquest lloc...no ho sé, te alguna cosa..."especial" que em fan ganes de saber més.

- Doncs per la meva part, el que espero és trobar aigua... Tot just acabem d'entrar aquí dintre, i anàvem a endinsar-nos a l'interior seguint un passadís que hi ha a la dreta. Ens torenm a organitzar? Algú amb alguna torxa darrere l'Spiegel i jo? Barahir...?

Desde les ombres se sent..
...Senyores un cop estigueu pentinades, podriem seguir...

Molt bé senyors canvien d'escena aquesta queda tancada, es podrà llegir però no escriure, a partir d'ara heu d'anar a la secció la piràmide.