Partida Rol por web

Fa un dia com qualsevol altre a la ciutat de Barcelona. El carrer dels Corders, el teu petit món, es mostra tan actiu i sorollós com sempre. Una mica més enllà, a la Plaça de la Bòria, el soroll és encara més fort. La gent treballa i fa vida al carrer, tant que quan estan a casa treuen sempre el nas per la finestra per saber què passa als veïns.

Comences a treballar de forma gairebé inconscient, recuperant l'encàrrec que vas deixar a la meitat el dia abans, quan la llum havia marxat i no havies volgut malgastar ni una candela ni una mica d'oli. Dones ordres a Dolça sobre el que ha de fer: escombrar, aiguar l'hort, pastar el pa i anar al forn. Ja hi haurà temps després per a que comenci a filar, però la casa ha d'estar apunt.

Tornes a la feina tan bon punt acabes de manar. T'asseus a la porta del taller per aprofitar al màxim la llum natural, sense aixecar el cap de la tela, fins que una ombra et tapa i t'adones que no has ni esmorzat el pa i el vi acostumats.

- Sou Na Sança, la que fou d'en Berenguer sastre? - pregunta una dona rodoneta i escandalosa - Vench de part d'en Guillem Ponç, paraire de dos carrers enllà. El desús dit té una proposta i me'n fa comanda per a que actuï en nom seu. Fem un glopet de vi i en parlem? - diu, clarament encantada de estar allà i poder ficar-se entre els assumptes dels altres.

La nena torna en aquell precís moment, amb un pa sota el braç i un confit a la mà que tu estàs segura que no li has donat permís per comprar. Us mira a les dues i en sentir parlar de vi es dóna pressa i va a per una gerreta i dos gotets de fang. Sol·lícita, es queda a prop teu per si necessites quelcom. O potser per escoltar, qui ho sap amb la careta de innocent que fa?

Vés, i ara què vol aquesta?, pensa na Sança mentre mira de posar bona cara i es passa una mà pel front per apartar-se alguns cabells.  La gent, massa sovint ve en el moment menys adient, però clar! No li puc dir pas que marxi perquè se m'ha oblidat menjar un mos... Després li preguntaré a la nena pel pot de confitura... De vegades penso si no l'hauré consentit massa...

-Passi, passi, endavant. Disculpi l'escampall de les robes, però encara no esperava a ningú a aquestes hores -respon la sastre-. Maca, que podries portar també un bocí de pà amb una mica de formatge? -diu, dirigint-se a la Dolça. Mira que si em puja el vi amb la panxa buida i començo a dir bestieses...

La nena fa una petita ullada just abans de marxar i, potser algú molt observador, hagués vist que ajuntava un segon les celles, com si no estigués del tot contenta d'haver-se d'absentar.

Na Sança es gira de nou cap a la seva convidada imprevista mentre amb un gest la convida a asseure's a una taula amb uns tamborets rústics i treu uns fils i retalls que quedaven sobre la taula.

-Doncs, bé, vostè dirà, mestressa. Què necessita en senyor Ponç? 

La dona entra i s'asseu, mirant al voltant els trossos de roba i fils escampats pel taller. No sembla pas escandalitzada pel desordre, només amb ànima encuriosida. 

- Lo meu nom és Maria Guillemona. - et diu sense posar-hi gaire ènfasi, mentre encara mira al voltant - Mossén Ponç m'ha encomanat que us faci arribar una proposta de negoci.

En aquell moment arriba Dolça amb el pa i el formatge, mentre mira intentant esbrinar què està passant. La tal Maria es llença a sobre del menjar i agafa els trossos més grossos sense cap tipus de cerimònia i et deixa pràcticament amb només engrunes.

- Fa molt temps d'ençà lo vostre marit propassà, no és cert? - diu amb la boca plena - En Ponç creu que us pot interessar unir los vostres negocis. Lo seu és prou pròsper i opina que no trobareu candidat millor. 

Dolça, que encara voltava per allà, obre molt els ulls, es posa lleugerament vermella i marxa. Fins i tot les nenes entremaliades saben quan han de desapareixer.

- Lo vostre en canvi segur necessita d'ajuda, sent madona sola la que treballa. - diu na Maria mentre t'assenyala - I a en Ponç li criden molt los vostres cabells. - afegeix mirant el teu color inusual.

Na Sança,sense poder-ho evitar, aixeca una cella. Una proposta de matrimoni? "Unir els nostres negocis"? I quina manera és aquesta d'enviar una matrona com aqueixa a comunicar-m'ho! On s'és vist!

-Senyora Maria... -començà na Sança. I ara què li dic? Vés, què li dic està ben clar... Com li dic?- Miri, aniré al grà. Hi han coses que son blanques o negres i no té sentit donar-hi voltes i que les dues acabem perdent el temps. La veritat es que lo meu taller funciona perfectament amb mi al davant. Estic ben segura que Mossèn Ponç té bones intencions, però jo ara me les arreglo molt bé pel meu compte. 

La Sança, apropà cap a ella el plat on quedaven unes poques engrunes i les comença a agafar, de mica en mica, amb els dits, mentjant-se-les.

-Sap? En aquesta casa guanyem lo suficient per mantenir-nos i per oferir menjar a qui passa per aquí... -va fer una petita pausa i afegí-: Digui-li al mossèn Ponç que m'agraden més els homens que fan les coses per sí mateixos -i a continuació, digué amb un tó de veu que indicava final de conversa-: No voldria semblar pas desconsiderada, senyora Guillemona, però m'haurà de disculpar: tinc uns encàrregs pendents i hauria de tornar a la feina. Que tingui un bon dia!

S'aixeca i, fent un somriure, li mostrà la porta a la senyora Guillemona.

Ja feia temps que no venien a rondar-me com uns corbs morts de gana. Tant se'ls fumo, jo! El que volen és el taller! Doncs és meu i no el tindrán. Ja m'arreglaré com sigui. Per ara anem bé... prou bé. Potser és que ensumen els diners i volen un mos del pastís. Tot i que de vegades... tenir un home a la vora, encara que sigui per espantar a totes les Guillemones-menja-formatges, ja valdria la pena, ja... Però no estic bé tota sola?

Per la cua de l'ull va veure una ombra que s'afanava en mantenir-se rere la porta que nava a la cuina. Aquesta Dolça... es manté fora de la vista. Lluny de les veus, ja és un altre cantar! Si n'és de murri...! I la Guillemona aquesta, què vol encara? Va, senyora, marxi, que no tinc tot el dia!