Partida Rol por web

Marieta va deixar descansar l'Elksa i no va tornar a dirigir la paraula a Tòfol en una bona estona, no anaven a conseguir res amb tanta mala boira a l'ambient, així que es va quedar vigilant recolzada a la porta amb el seu saquet en braços fins que li va tocar descansar. Es preguntava què estaria fent la seua família en eixe moment i què hi hauria per dinar a l'endemà, segur que alguna cosa bona.

Amb el crit del Jarnut, la gnoma, que s'havia mig adormit aquells últims minuts sense voler va pegar un bot.

- Estic desperta!

Es va refregar la cara i s'adonà, com la resta, que ja no semblava que hi haguessin trons ni plutja.

- Bò, doncs ja podem continuar...

Va arreplegar totes les seues coses i després de penjar-ho tot a sobre seu es va acostar a la nana.

- Elksa, em sap greu el del teu poble, però els druides de la muntanya volen el millor per tots i nosaltres tenim una missió, hem d'intentar aconseguir la pau -no era molt però era la veritat i esperava que servira d'alguna cosa-. Almenys podràs recuperar la pedra, si es que Syndra troba que és segura.

Va tornar cap a la porta on estava Jarnut i va treure el manoll de claus.

- Algú ha passat el pany o es pot obrir des de dins? -va somriure i es va girar cap a la Syndra i el bard- Molt de anem anem però poc afanyar-se, vinga camacucs que ja estem tots!

En Tòfol mirà amb els ulls mig clucs a na Syndra fingint una indignació que no sentia. Aquell coi de druida es creia que podia fer-se l'interessant davant de'n Tòfol Bocabruta, mestre de corda, veu celestial i amant de mil dones. Amb un badall gegant i exagerat li va dir

- Et feies la dormida perquè el fiqués mà? Deu haver estat en Jarnut perquè jo no ho fet res més que dormir. Deus haber-ho somiat, no et creguis, em passa molt, és passar i els sospirs d'admiració no deixen de sentir-se.... No et preocupis, puc dormir tot sol perquè si hi ha sort avui vespre dormirem en una bona taverna com déu mana, i allà, doncs, com dir-t'ho, no m'agrada repetir massa amb la mateixa.......

Li va clucar un ull i va mirar a na Marieta reprimint un sospir d'indignació. Que li donés el coi de pedra d'una vegada. Es va acostar i li va remanar els cabells mentres li deia

- No siguis gelosa Marieta, avui podrem dormir plegats, que crec que na Syndra vol dormir tota sola.... Que fas tan callada? Has sentit res? Deu ser la panxa de'n Jarnut, no crec que hi hagi molt de que preocupar-se, pentura un grupet petits de goblins i poc més..... veritat, Elska?

- Aaaai! -es va cobrir el cabotet i li pegà una manotada al bard a la seua- Tòfol, t’he dit a muntó de vegades que no faces això, que em costa molt mantindre’l ben pentinat! A més... -va somriure divertida- El que li passa a la Syndra és que eres un manifesser,  aquesta nit jo dorm amb ella i tú et quedes fent companyia a les aques. Val? 
 

Es va riure baixet traient la llengua i s’acostà més cap a la porta per eixir en quan algú donés la senyal.

Va acabar de preparar-se i va mirar als seus companys a l'espera de començar la marxa, ja que estava desitjant sortir d'aquell lloc de mort ...

La Syndra i en Jarnut intenten escoltar el que passa a fora de l'habitació amb les dificultats que representen que la Marietat i en Tòfol estiguin tenint la seva típica discussió. A fora senten molta més tranquilitat que la nit anterior, potser és el fet que els llamps i trons han acabat o potser és el fet que hi ha menys gent a les coves, però us dona la sensació que no hi ha la manada de gent que vau sentir la nit anterior.

En Jarnut va asentir cap als seus companys, va truare ambdúes armes i va començar un compte enrere amb els dits de la ma dreta. En acabar, va obrir la porta de colp i va irrompre en la sala, disposat a passar a tots aquells malifacers per l'acer de les seves espases.

La semielfa va treure la seva espasa i el seu escut, preparada per si en el camí de sortida es trobaven amb algú.

- Anem, sortim d'aquí... Tòfol, Marieta, deixar la vostra discussió d'enamorats per a un altre moment i sortim d'aquí.

- Sí, sí, d'enamorats de la vida... -va dir la Marieta rient i li va fer uns copets a la cuixa a la Syndra amb diversió- Jo ja estic llesta, veieu?

Va moure les dagues en l'aire i es va colocar rere el Jarnut, l'amagatall que era el gran tamany de l'home li permetia de vegades que no es fixaren amb ella fins que era massa tard, i la gnoma ho considerava una estratègia prou divertida.

Enamorat de na Marieta??? bé, si no n'hi ha cap goblin femella guapa s'ho hauria de pensar però de moment Mare de Deu Jesus de Lluc, que es quedés com estava. Es va passar la mà pel coll i va acaronar la cicatriu que li havien fet aquella colla de bèsties verdas. Una mica més i l'haurien pel·lat sense la intervenció de na Marieta. Encara recordava el gust acre de la poció a la gargamella i ell només havia estat un rondinarie amb ella.

Va somriure cap a na Syndra i li digué

- Enamorats? No som digne d'ella, a més, hi ha una diferencia d'anys important, quants en tens Marieta? 70? 80? O els gnoms no són com els nans i viuen com els humans? - Va picar-li un ull entramaliat i va treure l'estoc amb una floritura abans de dir - ara no m'enxamparan despistat, ja poden tremolar aquella colla de bèsties lletges

I estava clar que no l'enxamparien perquè fins que en Jarnut no hagués fet una bona exploració no pensava posar-se en cap mena de perill.

- Oooooh Tòfooool- va dir commoguda fins que el bard va continuar- Ma que eres animal de sèquia, com he de tindre... ? -però es va quedar un moment pensativa, la veritat és que no havia mai discorregut gaire en com es comptaven els anys gnoms respecte la resta d'èssers*- És igual, ara hem d'eixir, si et portes bé t'ho conte després.

En Jarnut esbalotat baixa pel passadís que porta de sala de mort on heu dormit fins al menjador on vau trobar l'Elska la nit anterior. Darrera seu la Syndra, en Tòfol i la Marieta el segueixen, enduts per l'impetu de sang de l'humà. Mentre correu pel passadís el vostre moviment inunda tota la caverna de sorolls de armadures xocants, passes fortes i esbufecs.

Al arribar a la sala us trobeu a tres goblins esperant-vos amb els braços oberts. 

-Corre!- diu un d'ells -Vés a avisar a la partida de caça que no cal que busquin ratetes, que avui dinarem carn freeeeesca - diu mentre treu la llengua plena de saliva.

Un dels goblins es disposa a marxar corrents cap a fora.

En Jarnut va sortir decidit a empasar-se tots els goblins de les rodalies sense cap mena de sigil o precaució, però que es podia esperar d'aquell grup d'agosarats? Si no ho hagués fet ell na Marieta hauria anat donant saltirons amunt i avall i la situació hagués estat la mateixa, així que, havien de despatxar als goblins abans que es donés l'alarma sino haurien begut oli de bon de veres.

Al meyns, en aquella ocassió ocupava el seu lloc natural, al darrere de tot...des d'àlla podia veure sense perill com en Jarnut els pelava per poder composar després balades amb les seves proeses, lluny del perill, com a ell li agradava.

-MATEU AL MISSATGER! - va cridar Jarnut mentres carregava contra els dos goblins que quedaven.

Només arribar a la sala, aquells goblins estaven esperant-nos i a més, volien donar la veu d'alarma...

- Jarnut té raó, el missatger ha de caure el primer