Partida Rol por web

Marieta va eixir de cop des de darrere del Jarnut, corrent a tota virolla cap al goblin que fugia amb les dues dagues en alt disposta a llançar-les.

- Però vine home que parlarem un poc abans!

Els dos goblins que queden a la sala corren carregant les espases ben amunt cap a en Jarnut, l'humà que ha entrat esbalotat per la porta. En Jarnut però, és ràpid i aconsegueix escapar dels cops, molt desviats del goblins mentre es prepara pel seu temible atac de dues espases.

Marieta va llençar les dagues cap al goblin que fugia, intentant encertar-ne alguna, però era prou ràpid, així que no va deixar d'anar cap a ell. Tal volta donara temps a treure l'estoc.

La primera daga impacta al tors del goblin mentre la segona surt robtada contra les parets i cau a terra.

La flecha es clava al tors del goblin però aquest, adolorit, continua corrent tant com pot.

- Merda! Jarnut ocupa't de l'altre, no deixaré que aquest escape... Hem d'evitar que vinguin més.

Vaig córrer cap al goblin amb l'espasa en una mà i l'escut en l'altra, disposada a evitar que aquell goblin escapés.

La Syndra corre darrera el goblin i blandeig l'espasa amunt i avall però no aconsegueix l'impacte contra el.pell-verda. Tot i així l'ha aconseguit entretenir.

En jarmut es va llançar a per L’altre goblin, confiant en que la Sundra s’encarregaria de l’altre.

-Vine ací, moniato!

La primera espasa d'en Jarnut no impacta pero la segona es clava a la carn de la cara del goblin que té al davant, formant-li una gran ferida que li brolla mitja cara ensangonada. El goblin que té al costat el mira amb la cara desencaixada.

El goblin que està amb la Syndra dubte un moment però decideix fugir a buscar ajuda, tot i el risc que corre de ser rebenat per l'espasa de la druida.

Syndra va intentar colpejar al goblin quan aquest va fer el gest d'anar-se'n però el seu cop va fallar.

- Merda ... S'escapa!

La Syndra prova d'enganxar amb l'espasa al goblin que fuig sense cap éxit.

No li agradava gens entrar en combat. Era brut, de vegades et feien mal i les menys et mataven. Quina glòria havia en morir? cap, i això era una cosa que en Tòfol tenia molt interioritzada, però tota regla sempre té la seva excepció i no fer res era sinònim de mort. Amb tres goblins podrien, més o manco, o al menys només matarien a en Jarnut i ell podria compondre una cançò glosant la seva lluita amb llàgrimes als ulls, però que passaria si venien 10? i si eren cent? No volia imaginar-s'ho, era massa esgarrifós un món on ell no hi fos per alegrar-ho amb el seu art.

Va treure l'estoc i es va posar a correr en direcció al gòblin fugisser per fer una broqueta amb el seu estoc. L'acer va fer la seva feina i va entrar a la carn com si fos mantega fosa mentre en Tòfol pugnava per treure l'estoc i posar-s'hi a la posició més defensiva possible.

En Tòfol aconsegueix córrer tant com la Syndra i l'adelanta amb l'estoc per davant. Aquest es clava al coll del goblin que corre que deixa anar un crit i es porta la mà al coll. Està ensangonada. Es mira la mà amb por als ulls i la cara enrabiada.

En Jarnut està contenint als altres dos goblins ell solet. El primer goblin crida i crida i amb l'espasa en alt aconsegueix impactar a la cama de l'humà que rep on cop sever davant dels seus companys. El segon goblin, distret per la de personatges que han passat per darrera seu mentre es concentrava on posar l'arma, falla estrepitosament i s'enrabia contra el seu amic.

-A tu zeeempre et surt bé!! No entenc que faig malament... agafo l'espasa com tu, mira, mira...

El goblin número 1, el que ha ferit a en Jarnut crida enrabiat.

-Tu conzentrat!! Capsigrany!

Donat que al voltant del goblin fugidor s'havien concentrat ja massa atacants i estava prou ferit, la Marieta va girar talons a temps de veure com un dels homenets verds li furgà amb l'arma al guerrer. El Jarnut és fort, però tal vegada no estaria de més ajudar-lo i cap allà que va anar la Marieta tota disposta. 

Quasi es cau de cul al sentir al goblins discutir, segur que eixa traça feien el Tòfol i ella de cara a la resta, li va fer moltíssima gràcia. 

- Home és que no ho fas bé, mira, -va interrompre clavant alhora una daga rere l'altra pels punts mollets del Goblin- veus?

El goblin que ha errat abans l'atac contra en Jarnut ara crida agonitzant de la daga que li ha clavat per l'esquena una petita gnoma.

La Marieta clava l'estoc per darrera del goblin distret. La punta troba un punt débil dins l'armadura i amb una gràcia molt àgil entre pel costat esquerra i surt pel costat dret. El goblin, es queda parat, fred, els ulls se li posen en blanc i amb un somriure macabra comença deixar anar una baba que es va enfosquint cap a un tó granatós. Cau desplomat als peus del seu company, la Marieta i en Jarnut.