S'acosta la festa de Sant Joan, una festivitat d'especial rellevància per al regne feèric, segons el que vos han ensenyat fins al moment, una festivitat que els mundans dediquen a eixelebrats rituals per congraciar-se amb els follets, els mags a ordir poderosos rituals, les bruixes a preparar pocions especials, els dimonis a sortir a torturar els humans i els clergues a pregar per que res d’això no es faci. Vosaltres vos prepareu per la innocent festa que se celebrarà a casa de Tintia, tan mediterrània com el seu home, que si tot va bé arribarà per celebrar la festa amb la resta de la família.
Margueritte l’ha pogut conèixer qualque vegada que ha passat per casa i és un home afable, de bon humor i bastant actiu, amb bona mà amb els nins petits, sempre amb un acudit o una broma preparats. Ell és només un visitant a aquesta Aliança i el fet de que Tintia i Sagitta quedin aquí ha estat motiu de més d’una discusió. Encara així Tintia perservera i vol que Sagitta acabi aquí l’aprenentatge. Ella és la maga amb el Do, la mater i la mater, així que de moment ha guanyat.
En qualsevol cas, estau xerrant, com tantes altres vegades, de moltes coses (les vivències del dia, que per descomptat inclouen al jove Jordi, un grog d'origen català molt ben musculat, atlètic i ben plantat que per excés de valentia en els entrenaments de l’horabaixa ha acabat amb l'espatlla esquerra desencaixada i un bon cop a l'esquena, el que ha obligat/permès a Sagitta a aplicar un ungüent analgèsic pels seus ben tornejats músculs... el que és motiu de rialles i bromes; el fet de que l’al·lot encara estigui a la sala de recuperació del costat és encara més raó per riure), quan sobtadament un grog de la guàrdia general de Doissetep(1) arriba demanant xerrar urgentment amb na Tintia. La cara de la maga denota preocupació, que vos mira un moment i fa passar al grog a la sala de recepcions...
(1) un que no “pertany” a cap mag.
Me acerco a Sagitta cuando Tintia sale de la sala: - ¿Qué crees que pasa?
Ni idea, potser algú està molt mal ferit. No crec que poguem escoltar rea, mirar dafora a veure si ha vengut amb més gent? Vaig cap a alguna finestra que permeti veure la porta per on ha entrat el grog.
El grog ha vingut amb presa i tot sol, sense cavall ni res. Segurament ha trotat fins aquí. Tal vegada no ha estat l'unic, pel que a continuació vos diu na Tintia.
-Ninetes, m'acaben de convocar una reunió urgent de tots els mags de Doissetep. Ha passat alguna cosa greu, només he assistit a una reunió de tots els mags d'aquesta Aliança, aquesta és la segona. Margueritte, has de tornar a la torre del teu pater, que t'acompanyi el grog de la infermeria. Sagitta, queda't a la torre, no surtis sota cap concepte, està clar?
El llenguatge gestual de la maga denota nerviosisme i preocupació.
I no pot quedar aquí na Margueritte? estarà igual de segura que jo i en Lupus pot enviar a cercar-la si la necessita... per favor mare?
-Les ordres del Consell Intern són que cada aprenent es quedi al sancta del seu pater. No vull entrar en conflicte amb en Lupus, que segur que ja l'està esperant. Em sap greu, Sagitta. Margueritte, per favor, fes via... -afegeix en to de disculpa a na Margueritte, apremiant-la amb un moviment de mans característic.
- Si, és clar. No pasa res Sagitta - Intent cercar a qualqú que m'acompanyi ràpidament cap a la torre i li faig el signe universal a na Sagitta de "desprès xerram".
Després del més que breu comiat, els vostres camins es separen almenys per aquesta nit. Cert sentiment de preocupació vos envaeix, l'aparició del grog vos ha transmès sensació d'urgència i la mirada i to de veu de Tintia la resta de malestar en el cos.
El grog de la infermeria, el malparat però ben disposat Jordi, acompanyarà a na Margueritte de tornada a la torre d'en Lupus. Res dolent hauria de succeir...
Deixam aquesta escena.
Margueritte passa a aquesta escena.
Sagitta passa a aquesta escena.