- grà... gràcies, mestre Restitius... vull dir, parens... - dic, alçant una cella i mirant al mag i a la daga - per cert, qui vivia a la torre? ens va semblar veure un mag sense sense cap cabell al cap... Això abans que entràs el corb que es va converti en home i ens va dir que fugíssim...
-Semper Viridis ("sempre verd"), un mag germànic que ja era vell quan jo vaig arribar aquí. No, no era calb, era grandot, pelut i pelroig, res semblant a lo que me dius -fa un gest de "res important" amb la ma, llevant-li ferro a l'assumpte de l'home calb i continua amb la seva perorata- Era un Bonisagus benestant, provenia de la pròpia Durenmar... Va fundar una aliança, com es deia? Ah, sí, Culmen Viridis, al Tribunal del Rhin. Supòs que després d'abandonar-la per venir aquí ja no va tornar, clar. Era un mag important dins de Doissetep, va aconseguir tot aquell espai per la torre, t'imagines que ho provassin d'aconseguir avui? Jejejeje. No, no crec que ho aconseguissin, no... Bé, tenc coses importants a fer. Si trobes res més, mostra-m'ho, d'acord? Bon al·lot -diu fent-te uns copets amorosos al cap. I se'n va tan tranquilament.
Si en algun moment coincidesc amb el meu parens, li contaré el que vàrem trobar a les Masmorres, i li demanaré directament què eren aquelles estàtues i aquell cercle que vàrem veure.