Partida Rol por web

Ejem, ejem... entonces... _{¿mejor una porno-chacha?}

RESUMEN DE L’AVENTURA (partida en mesa)

Nysaken, l’arximaga de Tytalus i segona maga més important i vella de Doissetep, així com la maga que vos va rebre en arribar per primera vegada a l’Aliança ara ja fa uns quants anys, vos va encarregar una missió, una missió... d’ovelles.

Les ovelles de les que es tractava eren unes molt especials, unes amb llana negra i que constituïen una font de vis per a l’Aliança. Cada any un noble menor de la zona les feia arribar cap al final de l’estiu, però aquest any les ovelles no havien arribat.

Encara que normalment esbrinar què havia ocorregut i arreglar-ho seria feina dels mags joves de Doissetep, com la mater de Sagitta, Tintia, pareix que es va decidir que seria una bona prova per als joves aprenents del vostre grupet. L’arximaga vos va donar indicacions que fóssiu a xerrar amb Mario (un aprenent de Verditius de l’altre grup) pel tema d’objectes màgics, Folcard per temes d’intendència i Rupertus per temes d’informació.

Amb en Mario es va aconseguir, després de consultar un volum dedicat només als objectes que vos podien prestar, Serum de Veritat i Pols d'Amnèsia. Amb en Folcard es va organitzar el viatge i vos va proveir d'una mula per carregar els trastos i dos grogs per acompanyar-vos i protegir-vos. Finalment en Rupertus vos va proveir d’informació sobre Pere I de Lascun i el seu entorn, així com un mapa de la zona.

Per sorpresa, esperant a la porta de Doissetep, vos esperava Magnus i la seva mater, Asidnaes, una Jerbiton de mala reputació que va explicar que Magnus els havia d’acompanyar. Donat que ja venia preparat pel viatge i que l'enorme aprenent en sí no cau malament a ningú del grup, no va haver cap “pega”.

El viatge va ser seguint el camí des de Doissetep fins a Lescun per on pensàveu que podria venir el ramat d’ovelles. No va ser complicat i l’única cosa rellevant va ser que trobàreu un carro escoltat per soldats i que transportava un mort cap al poble. Els soldats eren de Bearn, el comtat al que està subordinat Lescun, no de Lescun propiament.

A Lescun hi havia més soldats de Bearn i dos nobles (un jove i un vell, el major oncle del menor, com sol passar en aquests casos) que s’havien fet càrrec de la situació.

Ja dins Lescun vàreu (els més civilitzats i propensos al diàleg amb mundans) xerrar amb en Pere i el seu oncle (un noble semi-monjo, per dir-ho de qualque manera) a l’interior de la casa gran. Pere es mostrava sol·lícit, ara que tenia representants de Doissetep a les portes, però no es disculpava per no haver pogut arreglar el tema (bàsicament un assalt pastor i soldat acompanyant per robar el ramat d’ovelles). El tema era més complicat de lo que pareixia, perque no havia estat l’únic assalt a la zona, de manera que els homes d’armes de Lescun no donen abast per superar la situació. No va dir, tampoc, perquè no va enviar un missatge cap a Doissetep explicant la situació.

Després de la reunió es va descobrir una serventa que resultava ser un talp de Doissetep dins de la casa i aquesta va informar que al soterrani de la casa hi havia un pastor, el pastor que havia de conduir les ovelles negres a Doissetep, que havia estat apressat pels homes d'en Pere, donat que aquest darrer pensava que el pastor havia actuat coordinat amb els assaltants. Va seguir una visita al soterrani per aclarir l’assumpte.

El pastor va col·laborar, dient que efectivament ell duia les ovelles amb el soldat de cada any, però que Otso (llop en euskera) els va atacar. Otso el home o el llop no va quedar completament clar. La següent pista conduïa cap als clans bascs de la zona.

El grup es va dividir i una part es va dirigir cap a una casa familiar del clan de n’Otso, on després d’uns moments de tensió es va aclarir que no ajudarien a matar a n’Otso, que era el seu familiar (en certa mesura era durant anys havia actuat com una mena de Robin Hood, però per a la seva família extensa, el seu clan), però sí que lis varen explicar que a arrel d’una visita a cert bosc feèric de la zona n’Otso havia canviat.

No havent cap idea millor, el grup es va tornar a ajuntar i va anar a fer una exploració del bosc. Una vegada arribats al llindar del mateix es va comprovar que sí era un bosc feèric i que el mapa que vos havien donat no era complet al respecte. Va esclatar una baralla (per una altra banda bastant habitual) entre na Margueritte i n’Ardentis, que va culminar en un “no hay huevos” i un Creo Ignem cap a un arbre. Per lo que es veu sí va haver collons per part de n’Ardentis.

El temps va empitjorar ràpidament i el grup va córrer a refugiar-se darrera d’un pujol de la zona. La tempesta ja era forta i vos envoltava. Com vàreu poder, vàreu passar la nit, fent us de la màgia per mantenir un foc encès.

A primera hora del dematí, amb tot el terra blanc de la neu de la primera tempesta de neu de l’any, va arribar Otso. Primer els seus llops blancs hivernals a totes dues bandes del pujol, que vàreu despatxar no sense qualque problema, i finalment Otso, a dalt del pujol retallat on vos havíeu protegit. Una combinació de sortilegis de diversos aprenents (Magnus fent una maçada de gegant, Margueritte reblanint la pedra i Fulminis amb un dels seus llamps) va fer que Otso caigués, literalment. I la cosa va acabar, com pareix que ja és costum, amb una espècie de munt de persones unes a damunt de les altres, fins a aconseguir llevar-li la capa de llop que el basc duia (per suggeriment de Kelemen, que per temes de màgia feèrica té bones idees). Una vegada sense capa el bandit va quedar incapacitat, com tocava que hagués fet ja amb la caiguda prèvia.

EPÍLEG

Tornau a Doissetep. Les ovelles s'han trobat i el pastor ha estat alliberat. A més, l’any vinent no hi haurà un Otso per robar-les. El noble de Lescun queda advertit de que ha de continuar amb els enviaments d’ovelles de llana negra i que si hi ha problemes ha d’avisar o hi haurà conseqüències. Otso es entregat als mags i la seva capa, que és evidentment màgica (o feèrica) l’analitzarà un dels mags de l’Aliança. El mapa es torna amb una anotació de mà de na Margueritte (“bosc feèric”) sota el dibuix d'una ràfega de vent hivernal i el bibliotecari d’assumptes mundans, Rupertus, serà amonestat. Es tornen els “objectes” màgics. Na Nysaken es mostra moderadament satisfeta de la vostra actuació i farà que vos deixin accedir a càrrecs de certa rellevància.

OH! Quina llàstima no haver-hi estat... Me podeu fer cinc cèntims del que va fer en Fulminis?

Tirar llamps... molts :D i posar-se molt content de no poder entrar al poble perque així va haver de trescar per les muntanyes d'aprop a veyre si veia ovelles negres.

Molt Fulminis... sí senyor :D