Partida Rol por web

-Hivern de 1191: Els vostres parens prenen part activa al vostre aprenentatge, fent una estació senzera d’ensenyança de sortilegis. En qualque cas hi ha una mica de negociació, però en general vos donen clases magistrals sobre els sortilegis que ELLS pensen que heu de tenir. L’alternativa no és massa atractiva, així que apreneu, quin remei. La prova d’aquesta estació és quí ha aprés els sortilegis més poderosos. Hi ha un empat entre Fulminis i Margueritte. Encara que es suggereix que comprovin qui dels dos llança el més poderós (un contra l’altre) Protantus pren una decissió salomònica i cada un d’ells reb mitja moneda.

ELS NOUS CÀRRECS DELS APRENENTS

-Vicarius arcanorum thesaurum (o simplement "vicarius"): coincideixen Mario, el filius de Alexandre de Verditius, que ja hi era feia un parell d'estacions, Fulminis i Kelemen. Mario, encara que és a l'òrbita de l'altre grup, no es mostra *activament* en contra vostre. Els objectes s'han de mantenir correctament enmagatzemats, llistats i en bon us. Hi ha centenars! L'enorme llistat que vos va entregar en Mario a l'estació de les ovelles és només una fracció, la dels objectes menos importants... I sí, bàsicament la vostra tasca es assegurar-vos de que cap objecte s'ha agafat il·legalment i saber, en cada moment, que tot està bé.
-Laguntzaile (assistent -d'entrenador d'armes-): Ardentis ja coneixia pel damunt les tasques que desenvolupen els homes d'armes encarregats de l'entrenament, però pareixia tot molt més senzill quan un només mirava... Està clar que no és lo mateix aprendre a emprar un arma que aprendre a fer que l'emprin correctament. I el fet de tractar permanentment amb gent armada que continuament està rebent cops i donant-los no és tranquilitzador, això també està clar... Coincideix amb en Magnus, encara que aquest no sol participar activament en res i no el molesten (quí molestaria a un aprenent de mag que passa dels 2m d'alçada i dels 100kg de múscul?).
-Assistent d'embaixador/espia: El camarlenc o "chambelan" de Doissetep és un home baixet i ruí anomenat Elisardo, un home que controla el tracte amb els mundans rellevants que van i venen de Doissetep. Tot i que Doissetep no té especial interés en el temes mundans (o això vol fer creure als altres) hi ha un considerable volum de senyors que venen o envien representants, i és amb aquest amb els que s'ha de tractar. El treball amb en Rupertus, el bibliotecari d'assumptes mundans és cabdal aquí... Comparteix "classes" amb en Pere, que molt amablement va assenyalant cada un dels errors d'en Metus a n'Elisardo. Pareix que Pere té una manya especial amb temes d'Intriga.
-"Nosokoma" (infermera): Només Sagitta, com a bona filla, té cabuda a l'infermeria de Doissetep, que també és ca seva. Molts d'homes passen per allà, especialment els homes d'armes, que entrenen molt dur, massa, però també artesans, masons i ocasionalment qualque mag, en especial els Mercere del tribunal, es clar. Aquí no hi ha cabuda per la superstició dels cristians, ni del poble, ni cap altre, aquí es segueix una línia de coneixement començada amb les grans autoritats de l'Antiguitat, a Grècia, i que els Mercere han sabut mantenir viva fins ara. Com a tants i tants de malalts o ferits...

Margueritte, després d'una discussió amb en Lupus, al final aconsegueix eludir lo que la seva educació pre-aprenentatge qualificaria de "treballar amb les mans", una activitat no apropiada per algú de la seva alta possició, i que li assignin unes classes d'equitació, un passatemps típicament nobiliari que Lupus accepta a contracor com quelcom necessari i útil. No és un poni, però bàsicament la "princeseta" se surt amb la seva. Més d'un aprenent, lligat a aquests càrrecs que disten tan poc de ser treballs, la mirarà amb enveja. Què dolenta és l'enveja...

Ok, cabalgar me va bien. De hecho es la mejor elección, gracias. Busco algún conjuntito monísimo que ponerme para ir a montar X)