Partida Rol por web

Me acerco a Margueritte y le susurro mientras señalo los recipientes que tiene entre manos

-¿Sabrás limpiarlos o tendrás que llamar a tus sirvientes para que te enseñen?

Con una sonrisa de oreja a oreja me alejo a continuar mis tareas.

- Me puedes enseñar tú, así no tendré que calentar yo el agua. - No se me borra la sonrisa anterior.

Cuando acabo la práctica en el laboratorio y después de hacer la rutina que corresponda me voy a buscar a Sagitta para comentarle que Lupus ha estado encantador, que me ha guiñado un ojo y que me ha defendido ante un ataque sin sentido de esos tan estúpidos que hace Ardentis.

Me giro hacia la pequeña malcriada.

-Te podría enseñar, pero dudo mucho que seas lo suficientemente inteligente como para aprender algo de lo que te enseñe

Sonrío de oreja a oreja, me giro y sigo con lo mío.

Home, si comparam entre tu i n'Ardentis... és normal que siguis la seva preferida!! Ma mare està taaaaaan preocupada de que me faci mal que un poc més no me deixa passar de la porta

Cansada de "no toquis", "alerta" i demés un momentet que ma mare se concentra molt amb algun tema faig net els trastos bruts amb molta cura i els coloc allà on toca, quan he acabat dic un impacient Ho veus? i me va renyar per no haver col·locat no-se-que al seu lloc mentre somreia i mig plorava... qui l'entengui...

Aquesta estació toca laboratori, però Lignum pren l’obligació a contracor. Sembla que hi ha una entitat malvada anomenada "pla d'estudis" a la qual no pot fer front i que amenaça amb contrariar-lo a cada pas que dóna en el teu aprenentatge. Ell pretenia ensenyar-te a controlar els llamps aquest hivern, però no el deixen... en l'horari habitual, així que et proposa començar amb això i continuar a cada moment el temps que calgui, fins que ho aconsegueixis...(1)

Allà, a l'alta torre del teu pater, una porta amb la simpàtica inscripció de "cura, fulgur" i el símbol de sancta separa el món mundà del màgic. El seu laboratori ha canviat notablement des de l'última vegada que ho vares veure. Tot i que segueix completament atapeït de trastos, llibres, alambins i Déu sap què més, es nota que ha fet un considerable esforç de neteja. Així, en contra del que li agradaria pensar a molts pel seu origen ex-Miscellanea, el seu laboratori està pulcre i ordenat. Una brisa localitzada s'encarrega de netejar la pols i empènyer la brutícia a una galleda tombada que un serf recull cada setmana. Però per a qualsevol observador aliè a l'Ordre i els seus laboratoris, la visió és si més no inquietant: multitud d'animals alats (i no estic parlant només d'ocells i ratpenats) pengen del sostre, fent de barreja entre trofeus i subministraments. Un gran orbe de vidre sobre un pesadíssim peu de bronze presideix l'habitació. En el seu interior el teu pater recrea sense esforç tempestes titàniques en un entorn controlat.

Una vegada dins el laboratori i ja disposats a fer feina, Lignum et va dient tot el que no pots tocar (gairebé tot), el que pots tocar amb especial cura (unes poques coses) i el que has de portar-li i gestionar (tot just tres o quatre coses). No obstant això treballes, treballes com mai havies treballat, una feina dura i a més perillosa. Remous preparats alquímics, sostens coses i en general fas d’assistent del teu pater, suant i aprenent a posar molta cura en les activitats de laboratori. No és estrany que un home gran com ell... no, quan t’arrabassa el morter i es posa a picar els ingredients sense parar de dir-te com s’ha de fer i sense el més mínim esforç per la seva banda comprens que l'únic que fas és estalviar-li temps i aprendre "l'ofici", però poc més. I ser blanc de bronques, això també. Sí, una mica frustrant, però en acabar l'estació també et fa adonar-te que no has trencat gairebé res, que ja saps com es diuen un munt d'estris i que coneixes i has practicat bona part de les activitats bàsiques de laboratori.

Respecte al projecte de laboratori, resulta una cosa bastant rústica, però readaptada per a les vostres necessitats: una fona de cuir que llança coses amb una ràfega de vent(2). Trigueu mesos, literalment, a aconseguir que absorbeixi tota la màgia necessària per al seu encanteri, però al final ho aconseguiu. I quan Lignum comprova que funciona correctament, te la cedeix perquè puguis practicar amb ella Precisió. Sí, tens el seu permís per utilitzar-la sempre que vulguis, però encara tens prohibit ferir aprenents, mags o familiars. I seria preferible que tampoc ferissis a la resta d'habitants de l'Aliança. Ah, i si fereixes o mates a qualsevol oreneta, s'assabentarà i et farà una cara nova...

Hasta cierto punto Flindi se esperaba el desorden dentro del laboratorio de su mater, aunque el lugar donde se encuentra lo desconcierta bastante.

El intento que hace para orientarse de manera decente en el laboratorio es, de salida, un esfuerzo inutil, pues que en semejante lugar te indiquen las cosas una sola vez no es para nada suficiente para poder empezar a entender algo, pero Flindi lo intenta, aunque se ve obligado a preguntar a menudo, y a equivocarse en mas de una ocasion, aunque poco a poco va haciendose una idea de lo que su mater le pide.

La pregunta le deja un poco desconcertaro (yo? yo! Seguro que me ha preguntado a mi?).

- Esteeee.... pocion.... hummmmm!!!

Recordando lo que les paso a el y sus compañeros en Arcadia piensa en algo.

- Que tal algo para poder controlar animales? Se puede hacer?

Aviat es fa evident la "utilitat" de Metus en laboratori, i aquesta és "cap".

No és que ho faci malament, però de seguida que Protantus li comença a encomanar feines al laboratori, Metus s'atabala, tarda més del necessari, li costa entendre perquè una cosa cal fer-la així i no d'altra manera... Protantus no té altra remei que designar a la "simpàtica i amable" a que supervisi constantment l'aprenent per evitar qualsevol desastre, fins al punt que Metus és "usat" com un autòmata, sense gaires explicacions, ja que no compensa el temps invertit en explicar-li les coses.

Metus s'hi aplica, de veritat, però el que se li dona bé és la gent animada i pensant, no els objectes inhertes. Fa tot el que li diuen i opta per obeïr sense preocupar-se de saber perquè es fa una cosa. El seu cos és àllà, però la seva ment està repassant aspectes de Vim i Mentem trobats a la Biblioteca, tant que en més d'una ocasió reb alguna fuetada de la cua de Veritas.

Interiorment frissa per acabar l'estació i que comenci la primavera. Es mor de ganes per iniciar converses amb el seu pater sobre la ment i la màgia, i això és nota en les preguntes que li fa, tant que Protantus, mig impressionat pel nivell de la pregunta, mig mosquejat per interrompre'l, li contesta "Ara, no! Ara som al laboratori! Concentra't!".

En rebre de les mans del seu parens la balança, no es pot deixar d'observar una brillantor estranya i un lleuger somriure en la mirada de Metus.

Evidentment, desapareixeré tot l'any, com ja t'he dit a l'hivern de 1186. Això em facilita les coses, de fet!