Partida Rol por web

No hi ha color, Doissetep és la millor Aliança del món. No és que les haguis conegut totes, però estàs segura. Cap és més gran, més poderosa o més bella que Doissetep. El fet que li diguis ca teva no té res a veure, és clar. En qualsevol cas, Doissetep ha estat construïda gradualment al llarg dels segles, de manera que és ara tan gran que ningú ha pogut dibuixar un plànol detallat o si més no aproximat d'ella des de fa dècades. És un lloc laberíntic, d'estil exòtic, de confusa organització o lògica. Una vintena de torres cobreixen el cim de la muntanya, cadascuna d'un disseny i aparença diferent, barrejant-se en un bosc de roca. L'arquitectura és extremadament eclèctica, i conté elements romànics, musulmans i fins i tot gòtics, així com altres estils d'origen desconegut. L'Aliança és un batibull d'estils, sense cap intent de mantenir un estàndard arquitectònic. Mentre que alguns constructors han estat ostentosos i preocupats per l'aparença, la preocupació més habitual ha estat la practicitat. Hi ha torres rabassudes de basalt, pavellons romànics florejats, claustres amb pilars, tot envoltat per unes enormes muradas emmerletades (que també són una cacofonia de diferents estils).

A dia d'avui l'Aliança ha cobert completament el cim de la muntanya i cada nova construcció estarà a partir d'ara precedida per la demolició d'un dels edificis vells. Tal és la manca d'espai i lo laberíntic de l'Aliança, que entre diversos edificis hi ha passadissos de fusta tancats suspesos per sobre del terra, construïts per proveir conductes ràpids i calents entre les diverses torres i edificis per als mags i els seus aprenents.

Entre tots els edificis sobresurt pel seu estil un construït en marbre blanc, potser el més important de l'Aliança, un molt antic temple romà dedicat al déu Mercuri. És un immens edifici rectangular amb una enorme teulada inclinada sustentada per fileres de pilars. Un fris corregut inundat d’imatges de pedra conta la història de Mercuri. Els seus murs estan dins de la primera filera de columnes, deixant suficient espai per a una petit deambulatori obert que envolta completament el temple.

La teva mare t'ha educat per ser respectuosa amb els déus, en especial aquest, patró de les arts màgiques, també anomenat Hermes pels grecs (als que encara no coneixes, però que saps que acabaràs visitant) i que dóna nom a l'Ordre a la qual pertany la teva família: l'Ordre d'Hermes.

Has passat la major part de la teva infància entre aquests enormes murs, envoltat de la seva gent, però protegida d'ells al mateix temps per ser filla de mags, bé, de maga i de Boina vermella. Alguns d'ells sempre han estat simpàtics amb tu, per l'amor i lleialtat que professen cap a la teva mare, però altres han estat sempre desagradables. Ja fa molts anys que estàs advertida de no creuar certs límits, ni parlar amb els dels altres grups.

Sí, grups, l'Aliança és plena d'ells. Les bandes que serveixen als mags, diferenciades entre elles, les 4 guàrdies, cadascuna especialitzada en una tasca diferent (informadors, exploradors, escuts i infiltrats), els tres grups de mags (Pontifex, Flamen, Sacerdos-de major a menor poder -) i fins i tot gremis de treballadors.

Però ara ha d'arribar el grup que més t'interessa: els aprenents. La notícia ha corregut com l'arena d'ignem(1) entre els habitants de Doissetep i fins i tot tu has pogut assabentar. Els mags de Doissetep busquen aprenents, aviat tindràs companyia!

M'agradaria tenir una llisteta o idea "amics i enemics i gent que val més evitar" basta una coseta resumida.

NOTES:

1) Hi ha 3 nivells de mags a Doissetep:
-Sacerdos: els nous, "a prova", molta dedicació als assumptes de l'Aliança, molt poc temps per les seves coses.
-Flamen: lloc de responsabilitat, manen sobre els sacerdos en els temes que lis pertoquen. Encara han de dedicar cert esforç a que l'Aliança funcioni. En certa mesura són el nucli que manté Doissetep essent lo que és.
-Pontifex: dedicació 0 als assumptes de l'Aliança. Recursos "il·limitats". Si hi ha problemes interns grosos apareixeran per dirimir-los, però no fan molt més.

2) Quant més a dalt, més gent a la seva banda (amb certes excepcions, com la populosa banda de la teva mare), a excepció dels 3 mags més vells, que no tenen banda (oficialment). Ells són Oxioun, Pontifex Maximus, de Tytalus; Nysaken, Pontifex Tytalus; Misgaerouten, Pontifex Tremere.

3) La banda més grosa és la del Autòcrata, amb entre 50 i 100 homes aproximadament.

AMICS

La desena de persones que formen part de la banda de Tintia (distintiu d'un arc de Sanmartí):
-Peires, un senyor amb certa edat del gremi d'orfebres, bon artesà, ben considerat, amb una considerable quantitat d'enemics.
-Raolf, de la guàrdia de la murada (per a la protecció de l'Aliança de la infiltració). Cara de rata i MOLT donat a xiuxiuejar.
-Godafres, de la guàrdia de misions, un senyor de més de 120kg, cara de nas romput i que sempre et dedica un somriure quan et veu.
-Constansa, cuinera pròpia. Senyoreta morena i de cabells riçats d'uns 25 anys, persona d'especial confiança de na Tintia.
-Anfos de Tolosa, joglar amb aspiracions a poeta, músic i trobador, però de tan baixa estofa que li resultava impossible competir amb els "sangs blaves" sense que perillàs la seva integritat. Sempre t'ofereix una estrofa o un grapat de notes si li deixes.
-Dragonetz, "cabrer" de la guàrdia llunyana, la dedicada a les exploracions. Un al·lot de menys de 20 anys amb una dent rompuda i roba sempre bruta.
-Folcaut, de la guàrdia negra, els dedicats a recopilar informació. Forma tàndem amb Peires, Folcaut actuant de mercader. Bastant alt, però també bastant prim.
-Galiana, dama de cambra de na Tintia. Una belleça rosa i encorsetada. Agradable amb tú, desagradable amb tots els que fan pinta de grog.
-Elionor, vídua de un mestre gremial (vidrer). Forma part del consell gremial. Té uns 50 anys i encara que la respecten quan es present, molt poca gent l'estima. Baixeta, blanqueta i grasa.

Tots són occitans, per preferència de na Tintia (civilitzats, llengua agradable, minoria a Doissetep)

Els següents, en cas de problemes, probablement es posarien del teu costat.

La banda de Norik, Flamen Jerbiton (distintiu = moix). Senyorials.
La banda de Benzigotrin, Flamen Criamon (distintiu = tortuga). Fortament armats, guàrdia de missions.
La banda de Quimric, Flamen Ex Miscelanea (distintiu = drac). Gairebé tots de la guàrdia llunyana.

NEUTRALS (inicialment haurien de cercar fer-te mal)

Banda de Lignum, Flamen Flambeau (oreneta). Molt bèsties.
Banda d'Alarmon, Flamen Tytalus (lloro). Cotillas.
Banda de Protantus, Pontifex Guernicus (serp). Molt rectes.
Banda de Restitius, Flamen Verditius (cargol de mar). Gremials.
Banda de Tuilelaith, Sacerdos Merinita (rossinyol). Cada un completament diferent de l'altre. Molt individualistes.
Banda de Cognerius, Sacerdos Bonisagus (rata). Diplomàtics i llestos o simples però fidels.
Banda de Criminion IV, Flamen Criamon (fura). No se'ls veu apenes, de la guàrdia negra.
Banda de Herot, Sacerdos Bjornaer (corb). Veterans de batalles.
Banda de Michel-Jay el Llop, Sacerdos Bjornaer (llop). Exploradors, guàrdia llunyana.
Banda d'Asidnaes, Sacerdos Jerbiton (xoriguer). Equilibrat.
Banda de Lupus Mortus, Sacerdos Flambeau (rellotge d'arena). Cerca-bregues.
Banda d'Alexandre de Quil, Sacerdos Verditius (ratpenat). Guerrer "legendari" (Jaufres) i seguidors.

ENEMICS (molt alerta, fuig d'ells, et farien mal si poden)

Banda de Yuelgoet, Pontifex Tremere (Barres blanques i negres)
Banda de Ladkyis, Flamen Tremere (voltor), moltes vegades fa feina o col·labora amb la de Yuelgoet.
Banda de Charles Van Huse, Sacerdos Tytalus (espasa). Brutals.
Banda de Snarissel, Pontifex Merinita (cérvol). Molt perillosa.

Crec que no m'he deixat ningú.

-Primavera 1185-

Aquesta ha estat una estació d'aprenentatge a l"Escola d'aprenents", amb molt de llatí, repeticions de paraules inacabables, un munt d'altres aprenents als que ajudar amb el llatí, un nou grup d'amics, exploracions i jocs. Tota una nova vida per lo que estaves acostumada a Doissetep...

Tintia, la teva mare, actúa com a tal, encara que escriu i estudia molt, lo que li roba molt de temps(1). Cada dia coincidiu a la taula per berenar, dinar i sopar, excepte si sorgeix qualque cosa. I dorms a la teva habitació, dins el teu llit de sempre. Tot canvia, però no canvia res...

Ein?

Estava avançant un post per després fer recapitulació masteriana de l'estació, una espècie de full de registre d'activitats d'aquells que vos vaig acabar fent per les partides en taula. Avui he tingut una mica més de temps que de costum i havia d'aprofitar... Com a máster després puc editar el meu post i omplir.

LA TEVA HABITACIÓ:

De moment tú ets la única que coneix amb precissió la distribució interna de la torre de la teva mater, donat que hi vius allà gairebé des de que tens memòria(1). És una torre només per na Tintia, donat que a efectes pràctics dona cabuda a tots els Redcaps que passen per aquí i l'empren de base per anar a altres Tribunals. Així, té el seu laboratori (vetat per tú per tema de perillositat), sancta (la seva habitació, ben "vestida" amb certs luxes, com un tapís, bones teles pel llit, prestatgeries pels seus llibres, un escriptori de bona qualitat, una taula grossa, vàries cadires entapissades...), una cuina, dos magatzems (un per coses mundanes, un altre per subministraments arcans) i mitja dotzena d'habitacions més, una pel servei de la casa (on hi dorm un matrimoni -Pere i Antoniette, que no formen part de la "banda", són serfs sense qualificació) i 5 més pels convidats.

DESPRÉS DE LA INCURSIÓ A LA TORRE DE LES PLANTES

Arribes a ca teva i quan et disposes a entrar t'adones que hi ha un llum encés a la planta baixa. En entrar tot lo sigilosament que pots, just surt de l'habitació (una de les 5 utilitzades pels viatgers, la més propera a la porta i que sol usar-se per a la primera recepció abans que per qualsevol altra cosa) una figura que ja coneixes i que gairebé et lleva la respiració: l'home-corb (ara amb l'aparença d'home amb túnica negra). Ell et mira des de la seva posició una mica més elevada que tu en passar al teu costat per sortir de la torre. Darrera d'ell, la teva mare clarament afectada.

El que segueix és una bronca fenomenal, la teva mare plorant, la seva "dolça i innocent" Sagitta s'ha exposat a morir de la manera més ximple. Qui ho hagués pensat. "Hauria de haver-me donat compte quan vares demanar per la torre". Castigada 2 setmanes sense sortir i sense postres!

De torre de plantes (10px):

Atletisme de 1/0 a 1/5
Atenció de 1/0 a 1/5

Segona estació a l'aula:
Parlar Anglès 0/0 a 1/0 (5 px)
Lideratge 0/3 a 1/0 (2 px)
Ensenyar 0/0 a 1/0 (5 px)
Don de gentes 1/2 a 1/3 (1px)

Ok?

Crec que m'he liat amb el px's. Me falta posar-me els 2 de teoria magica de l'hivern... i altres 2 guanyats durant l'estació o no?