Partida Rol por web

PRIMAVERA

Una vegada més vos torneu a veure les cares a la que es podria pensar la vostra nova aula: la biblioteca. Aquesta estació la tornareu a passar soterrats entre llibres polsosos, vigilats per la mirada dels bibliotecaris. Qualque mag fa acte d’aparició de tant en tant, però només passen per aquí, se’n van a altres zones de la biblioteca, on estan els llibres perillosos. O això vos conta n’Orrin, que està fent de la biblioteca el seu segon hogar.

EXPERIÈNCIA: 15px a Arts.

PROVA:
Certamen amb les arts més votades pels sacerdos. Els actuals sacerdos de Doissetep són:
Asidnaes, una Jerbiton que ronda els 70 anys mater de Magnus.
Alexandre de Quil, el vostre mestre de Teoria Màgica, seguidor de Verditius d’uns 60 anys, pater de Mario.
Cognerius, Bonisagus d’uns 50 anys però que aparenta esser major. Pater de Leire.
Tuilelaith, una Merinita d’aspecte juvenil, mater de Flindi.
Lupus Mortus, el combatiu Flambeau que passa dels 40 i és pater de Ardentis i Margueritte.
Herot, un Bjornaer malcarat, amb bèstia interior corb, pater de Mamadú.
Michel-Jay el Lobo, Bjornaer llop pater de Martín.
Charles Van Huse, Tytalus que no arriba ni als 40. Diuen que té la lepra.
Tintia, Mercere mare de na Sagitta.

Si voleu influir o fer trampa de qualque manera, narreu-ho (i feu tirades si creieu que cal).
En qualsevol cas, podeu tirar:
Iniciativa: Rapidesa + Precisió + TR d’estrès
Atac: Presència + TR d’estrès
Defensa: Percepció + TR d’estrès
Debilitar: Intel·ligència + Penetració + TR d’estrès
Resistència: Vitalitat + Parma Magica (aquesta no se tira, però la podeu anotar).

A l’atac i a la defensa s’afegeix o bé la Tècnica o bé la Forma (per exemple, a un Certamen PeCo un mag amb Pe10, Co5 podria pensar que s’ha de defensar i sumar el 10 Perdo a la Defensa, entretant el 5 de Corpus sumaria a Atac). Entretant no sapiguem si feu qualque cosa o no (i els altres aprenents), no sabrem la Tècnica i Forma, però sí es poden fer les tirades.

NOTÍCIES: l'emperador del Sacre Imperi, Federic I Barbarroja és el primer rei cristià en partir cap a Terra Santa (per anar a la croada contra els infidels). Lupus pareix que ja s’ha resignat a no anar a la croada, però el seu humor no és molt agradable. Per fortuna els seus dos aprenents passen la major part del temps a la biblioteca.

ESTIU
Aquesta estació torneu a l’aula, reconvertida en una mena de laboratori rudimentari amb cabuda per tots vosaltres, on Alexandre de Quil aprofundeix a les meravelles de la Teoria Màgica, aquesta vegada sobre tot en la creació de objectes d’us limitat, com pols, ungüents i pocions. Fins i tot feu pràctiques i prepareu durant dies diverses pocions. És molt divertit fer-ho en companyia, encara que una mica perillós...

EXPERIÈNCIA: 14px a Teoria Màgica. Els bons estudiants (Apt Student) tenen 5px extra.

PROVA: Treball sobre una poció de longevitat. Intel·ligència + Teoria Màgica + Creo + Corpus + Afinitats/Bonus apropiats.

NOTA: Aquesta és una bona estació per tenir petits accidents de laboratori, no només els que vosaltres podeu provocar (eh, Metus) sinó també els que vos poden provocar (els que teniu rivalitats actives amb altres aprenents) o provocar-los vosaltres...
 

TARDOR
De tornada a la biblioteca, a estudiar encara més sobre Arts. Ja seria ben hora d’aprendre nous sortilegis, no? Però els vostres parens no poden o no volen ensenyar-vos fins l’any vinent. Pareix ser que el pla d’estudis lis ve dictat i algú ha decidit que encara no és temps de tenir sortilegis...

EXPERIÈNCIA: 15px a Arts.

PROVA: Certamen, novament, però aquesta vegada amb les Arts votades pels Flamen:
Quimrik, Ex Miscellanea de més de 100 anys, el pater de n’Aitor.
Restitius, arximag de Verditius de més de 100 anys, pater de Kelemen
Ladkyis, maga Tremere també d’uns 100 anys, mater d’Estefania
Lignum, arximag de Flambeau, que passa dels 90 i és pater de Fulminis
Benzigotrin, seguidor de Criamon d’uns 90 anys, pater de Janos
Alarmon, mag Tytalus d’uns 80 anys, pater de’n Pere
Norik, Jerbiton octogenari pater de’n Raolf
Criminion IV, Criamon d’uns 80 pater de la petita Patrice

Si voleu influir o fer trampa de qualque manera, narreu-ho (i feu tirades si creieu que cal). També podeu tirar:
Iniciativa: Rapidesa + Precisió + TR d’estrès
Atac: Presència + TR d’estrès
Defensa: Percepció + TR d’estrès
Debilitar: Intel·ligència + Penetració + TR d’estrès
Resistència: Vitalitat + Parma Magica (aquesta no se tira, però la podeu anotar).

HIVERN
Per segon any consecutiu, els vostres parens es fan càrrec de la vostra educació, encara que aquesta vegada en lloc de instruir-vos en simples habilitats de la vostra Casa, donen pas a les seves més grans capacitats, és a dir, les seves virtuts pròpies.

EXPERIÈNCIA: NO, però guanya el control de la vostra Virtut gratuïta de Casa: Manya en Perdo o Ignem [Puissant Perdo/Ignem] pels Flambeau, Prestigi Hermètic pels Guernicus [una qüestió de presència, saber estar, sentit del deure i com explotar tot això...], Manya en Creo o Muto [Puissant Creo o Muto] i Màgia de Verditius pel Verditius.

PROVA: Joc d’escacs “viu”, amb un objecte màgic que transforma tota una sala en un camp de batalla amb “peces” mogudes per dues persones. Intel·ligència + Intriga + TR d’estrès. I no, un no es pot muntar a damunt, són il·lusions...

Aquest any, en qualque moment, entretant estàs al poble, un veterà que va esser "desterrat" (per incompetència i perdre una cama) allà abaix negocia amb tú un tracte: ell t'ensenya l'idioma dels signes de Doissetep si tú li fas la vida una mica més fàcil...

Aquest hivern, després d'un altre any infructuós de visitar la casa del bosc, a la festa de les Invernalia de Doissetep veus una cosa que et crida l'atenció poderosament: un corb negre i vell, amb veu molt cridanera, xerra en llatí, apartats de la festa a un lloc obscur amb un guàrdia amb el distintiu del cèrvol, de n'Snarissel, el Merinita fosc...

Tú diràs qué fas.

RESUM DE LA DARRERA PARTIDA

S'atracaven les Invernalia, les anhelades festivitats d'hivern, en les quals es realitzen diferents jocs, es pot veure passejar els mags entre la gentada, es realitzen competicions de tota mena... quan Metus va tenir alguns malsons. En plural. Amb morts de gent de l'Aliança. Òbviament res massa festiu. Per descomptat, l’obscuri lateris crustulum theam (equip galetes costat fosc) es va posar en marxa per tractar d'evitar les morts abans que aquestes succeïssin (1)

En qualsevol cas el vostre grupet d'aprenents (amb l'excepció de Fulminis, al qual s'havia portat volant el seu pater a les muntanyes, i de n’Ardentis, castigat pel seu pater per haver fet qualque desastre uns dies abans) es trobava donant voltes per Doissetep quan va topar amb un atribolat Aitor que, quan vos vàreu apartar de mirades indiscretes, vos va confessar que tenia un problema que potser li podíeu solucionar: experimentant al laboratori del seu pater havia invocat un dragontòpod. No només havia utilitzat vis, poder màgic en estat físic, que evidentment era del seu pater i no tenia permís per emprar, sinó que a més l'encanteri se li havia descontrolat, així que després de esgarrapar-li amb les seves urpes (tres profunds talls al braç en tractar de desfer-se d'ell, talls que li deixaran unes cicatrius de record per la resta dels seus dies), se li havia escapat. En cap cas acceptava que es donés notícia del desastre al seu pater o altres mags, doncs creia que el tema encara es podria arreglar i fer-se càrrec de la situació i solucionar-ho reduiria considerablement el possible càstig. L'únic inconvenient era que la bestiola no es deixaria caçar voluntàriament (ja ho havia demostrat), tenia resistència màgica (no gaire elevada, però suficient perquè un encanteri espontani tingués poques possibilitats d'èxit) i hi havia un considerable potencial de desastre en lo de no cridar l'atenció ni causar noves destrosses.

A això va seguir una persecució a través d'edificis i passadissos fins que finalment vàreu aconseguir encarar el monstre, un dragontòpod de la mida aproximada d'un ca gran, esmunyedís i amb urpes prou esmolades per fer una bona ferida a qui tractés d'agafar-ho. Diversos intents d'encanteris, agafades i placatges després (2), el dragontòpod estava semi-immobilitzat i es va donar oportunitat a Aitor perquè li llancés un nou encanteri a Toc, que per fortuna va sortir bé i us va permetre ficar el dragontòpod en una gàbia, de tornada al laboratori, on tot va acabar.

El petit monstre va desaparèixer l'endemà, no així la bronca que li va caure al vostre petit basc, el que no és Kelemen, s'entén. Malgrat tot, no hi va haver pèrdues humanes a lamentar... a excepció de les dels malsons de Metus. Um, vaja, quin mal rotllo.

También descubrimos parte de los pasadizos de Doissetep e hice una fantástica piedra-linterna que mi pater tuvo a bien destruir enmedio de la fiesta.