Partida Rol por web

LA TEVA HABITACIÓ:

Es troba dins de l'edifici "baix", de només 2 plantes però allargat i ple de finestres al que en general la gent es refereix com "L'Escola". Allà, a la segona planta (que gairebé s'insereix a la teulada), hi ha dormitoris, un dels quals és teu. En realitat es diuen cel·les i són individuals. Una habitació només per a tu.

En arribar a "casa" -que Recordem està a l'edifici de l'escola, no a la torre del teu futur pater- Protantus t'està esperant en la teva pròpia cel·la, dret al costat del teu llit.

-M 'acaben d'informar que has anat amb els teus amics a la torre de Semper viridis ("Sempre Verd") -diu amb la seva veu temperada característica- Digues, qui va obrir la porta del sancta? -i li contes lo que va passar amb tota la subtilesa que pots- Molt bé. Tens la sort que el mag que l'ocupava està oficialment mort. Si no fos així us podria haver matat. I no només això, el que el va obrir hauria comès un delicte, encara que el sancta no estigués protegit, encara que tu no haguessis participat. La meva Casa, que serà la teva, té per deure fer complir el Codi. El teu amic hagués hagut de ser castigat, encara que no hi hagués més testimoni que tu. *Especialment* si no hi hagués més testimoni que tú. La nostra posició es basa a la nostra irreprotxabilitat, no ho oblidis. Reflexiona sobre això. -finalitza la seva sentència i es creua amb tu a la porta, abandonant la teva habitació i desapareguent passadís avall en quatre llargues pases. No saps prou d'ell com per saber que tan disgustat està, però diries que no està molt feliç del que ha passat.

Ufff, per ben poc, podries pensar... I et trobes assegut al teu llit amb la "saca" als teus peus. Tens una balança que has agafat a la torre, ja ni te'n recordaves. I Protantus pareix que no s'ha fixat en ella.

La propera, pensa Metus, li tall la cama a Fulminis!.

De seguida que veu la saca i treu la balança se n'adona de les circumstàncies. Tan educadament com pot pensa HOSTIAPUTA!. Tan mateix ens han enxampat, així que ara mateix millor un arrepentiment voluntari que no pas una confessió forçada. Així que fica la balança a la saca i arranca a córrer cap a Protantus.

La intenció és retornar la balança o al manco donar-la a Protantus. Tanmateix és un objecte màgic que no sé per a que serveix o tardaria anys en sabre-ho, i veient els resultats que hem tengut fins ara amb la màgia (aparicions, peus que es converteixen en plantes...) millor verificar si és perillós o no.

També si Protantus considera que ha d'haver-hi algun càstig, que així sigui. La intenció de Metus és demostra-li a aquest vell savi que no som un lladregot sense principis. O que al manco començ a entendre els conceptes que m'ha estat explicant.

-Vaja, no ets tan llest com creia. No t'adones del que t'he dit abans? Si no haguessis estat a la torre, no hauries sabut si hi havia hagut delicte o no, almenys amb els mitjans de què disposes, per tant no hi hauria càstig. Tens un objecte fruit d'una incursió a un sancta (un que ja no ho és). Bé, no hi ha delicte, no hi ha càstig. Però el reconeixement de culpa indueix també a delicte. La cosa és complicada, ho sé, potser ets massa petit per entendre-ho. Però ara per ara, encara que fos part del delicte, no tindria perquè penar això també, llevat que algú reclamés la balança. És el cas? No, oi? Llavors podies quedar-te-la. Però la teva mostra de culpabilitat implica que sí que és o podria ser part del "delicte", així que he de prendre cartes en l'assumpte, encara que sigui per precaució: dóna'm la balança, jo la guardaré fins que puguis ajudar-me a analitzar-la. Sí, és màgica, ja veurem que fa. Torna a la teva habitació -diu per a finalitzar, contundent, com solen ser tots els seus finals de conversa.

-Ah, Metus, no m'importa que provis els meus límits, em sembla una bona forma d'aprenentatge, el que m'importa és que siguis maldestre fent-ho. Recorda-ho i procura que la propera vegada no t'enxampi. Valoraré lo bé que ho has fet encara que ho faci. El que d'altra banda tampoc t'eximirà de càstig... Seran 15 anys molt entretinguts, veritat? -i sense res més a dir, es gira per anar-se'n.