Partida Rol por web

Tot just ha marxat Margueritte, la teva mare i mater, Tintia, s'acomiada de tu.

-He d'anar al temple, no sé què ha passat, però ha de ser molt greu perquè el mateix Consell Intern ens hagi fet cridar a tots els mags de Doissetep. Has de prometre que no et mouràs de la torre, d'acord? Ho promets? -segueix preocupada, molt preocupada, no és una situació gens normal i es nota que se sent com si estigués trepitjant per terreny desconegut, una sensació molt desagradable per a una Mercere.

Ho promet. Vols que faci res mentre no hi ets? algú a l'infermeria necessita alguna cosa especial? Ves en compte mare.

-Pots recollir la infermeria per jo? Ja saps, netejar i guardar tot l'instrumental. No queda ningú més, ara que ja s'ha anat el grog català de n'Snarissel, ja és tard i no hi ha hagut cap ferit greu darrerament, així que només queda això. Esperem que no hi hagui ferits aquesta nit... Quan acabis sopa alguna cosa i ves a dormir, demà t'explicaré tot el que pugui... -resulta evident que els mags vells de l'Aliança li estan posant traves contínuament respecte del que pot o no fer, fins i tot amb la teva pròpia educació. Però malgrat tot Tintia segueix sent una maga d'una de les Aliances més poderoses de l'Ordre i per seguir sent-ho ha d'acatar les ordres, encara que no li agradi.

Segons passen els minuts i t'hi trobes tota sola a la torre, només amb els criats de la teva mare, certes coses comencen a aflorar als teus pensaments:

-Tintia ha dit que el darrer grog que quedava i que ha acompanyat a Margueritte era de Snarissel? Snarissel el Merinita fosc, que durant anys vàreu sospitar que estava darrera els aconteixements de la desgràcia personal de Kelemen... Això no et tranquil·litza.
-El fet que digués que esperava que no hi hagués ferits t'hi intranquilitza més encara. No només pel que pugui passar en l'Aliança, sinó perquè Margueritte està allà fora.
-I si passa alguna cosa? Margueritte es perdrà, segur.

Sopar ara se't farà bastant difícil...

Grog1 i Gorg2 amb mi, hi ha alguna cosa que no quadra i vull anar a comprovar que na Margueritte hagi arribat bé a les entaces den Lupus. Constança que dos dels altres grogs venguin a la casa i els altres facin guardia a fora, i vigila la infermeria. La resta, no sortiu i vigilau, no sabem que passa i hem d'estar alerta.

Constança parpelleja durant un instant, tractant d'entendre el que estava passant, però el teu to ferm la treu de la seva indecisió.

-Sí, senyora -contesta com si es tractés d'una ordre donada per la teva mare.

-Lo que vosté digui, senyora... -diu sol·lícit un d'ells. Disposats per al que vingui, comproven l'estat de les seves armes i s'afanyen a obrir pas un i a tancar la comitiva l'altre, si la senyora no demana altra cosa.

Constança, si torna la mare explica-li on he anat i perquè.

Seguim la ruta cap a ca'n Lupus poc a poc i mirant els recons.

Constança assenteix, sense ànim o valor per a una altra cosa, i vos veu partir de la casa amb una angoixa que se li reflecteix a la cara, però sense dir paraula o emetre cap queixa. És una bona serventa.

Surts de la casa sumida en la preocupació, flanquejada, o més aviat precedida i seguida, per dos grogs pel camí que vas ensenyar fa ja bastants anys a na Margueritte i que sens dubte haurà seguit en aquesta ocasió per arribar fins a la torre del seu pater.

El recorreu a poc a poc, examinant cada racó, atents a qualsevol sorpresa que pogués aguaitar... però completeu el recorregut sense incidents i no heu trobat la teva amiga per enlloc.

Davant vosaltres s'alça la torre de dues plantes d’en Lupus Mortus, el seu pater. Si el que vos han dit és cert, el jove Flambeau ja no estarà dins d’ella, sinó al Temple. El que potser sí que estigui és n’Ardentis...

Vigilau, vaig a veure si na Margueritte hi és

Després de trucar a la porta de la torre, no passa ni un minut quan obre una criada, una jove que de tan prima sembla no haver menjat calent en la seva vida, amb els cabells recollits en unes trenes, ocults sota una gorra blanca baixa i amb l'inconfusible olor de menjar impregnant la seva roba. Ha de ser la cuinera, el que gairebé sembla una ironia, donada la seva complexió física.

- Sí, què volia? -pregunta una mica desconcertada en trobar-te davant la porta.

Bon vespre, som na Saggita filia de Tintia,volia saber si na Margueritte hi és?